Get Adobe   Flash player

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.a EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

El dia a dia dels centres, especialment en aquests darrers anys, s’està convertint en una càrrega massa feixuga. Ja no és l’esforç normal que el desplegament de la nostra professió implica, sinó que els mestres mantenim des de la més absoluta solitud, la feina quotidiana amb l’alumnat i amb les famílies, l’augment de la càrrega administrativa entre la indiferència del Departament i les retallades salarials i de recursos, mentre creix la nostra responsabilitat professional que mai no hem defugit.
Amb tot, però, no ens hem oblidat de lluitar i aquí us proposem un model de funcionament que creiem que és el que hauríem de tenir, fonamentat en una gestió democràtica, unes condicions laborals dignes, i unes ràtios raonables que garanteixen una escola inclusiva i l’atenció a la diversitat. I amb un procés de matriculació, unes plantilles i els professionals de suport al centre que cobreixin totes les necessitats dels centres. I volem que ens acompanyeu en aquesta lluita.

  • Gestió democràtica
  • Apostem per un model de gestió democràtica i participativa que refermi el treball en equip, que reforci les estructures horitzontals de coordinació i que no desreguli les relacions laborals. No a la  jerarquització en els centres educatius, ni a la intervenció dels equips directius en les condicions i relacions laborals.
  • Elecció i control democràtic de la direcció i de l’equip directiu pel claustre i el consell escolar. No al decret de direccions. No a la LOMCE i a la LEC i als decrets que se’n deriven: de direccions , d’autonomia i de provisió i perfils.
  • Recuperació de les funcions del claustre com a òrgan col·legiat de govern, de debat, d’elaboració de propostes, de definició,  de la gestió del projecte educatiu de centre i d’elecció i control dels equips de direcció i coordinació.
  • Els equips directius i de coordinació dels centres educatius han de tenir prou mitjans per dur a terme i fer complir els acords adoptats pels òrgans col·legiats (claustre i consell escolar)
  • No al Decret de provisió i perfils. Triar el professorat a dit no garanteix la qualitat educativa.
  • Condicions laborals
  • Exigim la recuperació immediata de les 23 hores lectives. Reducció progressiva de l’horari de docència del professorat fins arribar a les 20 hores lectives setmanals; la resta d’hores de permanència es dedicaran a tasques de coordinació, tutoria, formació...
  • Els centres han de tenir com a mínim les coordinacions d’Infantil, Inicial, Mitjà, Superior, Informàtica, Riscos Laborals, LIC i Coeducació, a les quals cal garantir la dotació d’un mínim de 3 hores de reducció de docència setmanals per a cadascuna, amb la dotació de plantilla i remuneració corresponents des del primer dia i al marge del tipus de jornada laboral.
  • Una vegada els estudis universitaris s’han homogeneïtzat en graus universitaris, la nostra reivindicació, coherent i que sempre hem defensat sobre el COS ÚNIC pren més consistència que mai, ja que els mestres han de tenir les mateixes condicions, tant laborals, com administratives i salarials, corresponents al cos superior.
  • Afavorir la creació d’espais d’interacció professional entre els treballadors del centre.
  • Cobrir amb substitucions les baixes i permisos d’Infantil i Primària des del primer dia i amb jornada sencera o mitja.

 

  • Ràtios – escola inclusiva – atenció a la diversitat – matriculació
  • Ampliació de l’oferta pública d’educació infantil, molt especialment per cobrir adequadament tota la demanda del tram 0-3. El Departament d’Ensenyament n’ha de ser el titular i gestionar directament les llars d’infants i el seu personal educatiu. Oferta pública i gratuïta de l’etapa 0-3.
  • Reconversió del SEP dins l’horari ordinari del centre amb els recursos humans necessaris per atendre la diversitat.
  • Reducció de les ràtios d’educació infantil a un màxim de 20 alumnes/grup, i a 22 alumnes/grup a Primària.
  • Desdoblament de cada grup quan la quantitat d’alumnat superi un nombre amb el qual no es pugui atendre adequadament el grup sencer. Mentre no s’aconsegueixi la ràtio del punt anterior, desdoblament a partir de 21 alumnes a Infantil i de 23 a Primària per tal que l’atenció a l’alumnat sigui l’adequada.
  • Cal adequar el nombre del professorat de suport i reforç a les característiques i necessitats de cada centre.
  • Volem els recursos necessaris per a l’atenció a la diversitat dins l’horari lectiu.
  • Tots els centres han de rebre del Departament d’Ensenyament els recursos i materials professionals per atendre amb eficàcia les necessitats educatives de l’alumnat, tot posant una especial atenció a les condicions socioeconòmiques de l’entorn.
  • Per poder donar resposta eficient a la inclusió exigim la dotació de personal, la formació i els recursos necessaris per tal de no discriminar l’alumnat amb necessitats educatives especials.
  • Manteniment de línies públiques en localitats i zones, amb prioritat sobre les concertades. No al tancament de grups de la pública mentre n’hi hagi de concertats.
  • Millora de la coordinació entre els centres i els EAP i CREDA (amb l’imprescindible increment de plantilles) a l’hora de fer tant el diagnòstic com el seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
  • Plantilles
  • Derogació de l’actual Decret de provisió de llocs de treball. Criteris objectius pel que fa a la configuració dels recursos humans de cada centre.
  • Negociació d’un acord de plantilles que garanteixi una plantilla orgànica general i per especialitats igual per a tots els centres de les mateixes característiques. 
  • En els centres incomplets cal garantir que a cadascun dels grups que formen la línia incompleta hi correspongui una dotació de 2 docents.
  • Establir un catàleg de llocs de treball mínims a cada centre (augmentat segons el nombre d’alumnat amb NEE, condicions socioeconòmiques del barri, etc...)
    • 1 línia – 17 docents: 5 d’EI, 6 de PRI, 2 PAN, 1 PEF, 1 PMU, 1 Visual i Plàstica, 1 d’EE.
    • 2 línies – 33,5 docents : 10 d’EI, 13 de PRI, 2,5 PAN, 2 PEF, 2 PMU, 2 Visual i Plàstica, 2 d’EE.
    • 3 línies – 50 docents: 15 d’EI, 20 de PRI, 3 PAN, 3 PEF, 3 PMU, 3 Visual i Plàstica, 3 d’EE.
  • Volem una dotació de mestres d’Audició i Llenguatge adequada a les necessitats reals de cada escola.
  • Recuperació i manteniment de la dotació de professorat per a les aules d’acollida.
  • Contemplar les àrees de Música i Visual i Plàstica avaluades separadament i amb la corresponent dotació horària.

 

  • Altres professionals (de suport al centre)
  • Personal administratiu per a tots els centres: escoles de 3 línies, 1 i mig; de dues, 1; d’una o inferior, mínim de mitja dotació.
  • Garantir les  dotacions de professionals de suport a la docència i contractats directament pel Departament, de tècnics en educació infantil (TEI), d’educadors d`’EE (EEE), tècnics en integració social (TIS) i auxiliars d’EE (AEE).
  • Augment significatiu dels Serveis Educatius i de les seves plantilles d’aquests per arribar a satisfer les necessitats dels centres, de l'alumnat, del professorat i de les famílies.
  • Altres necessitats dels centres
  • Garantir un suport tècnic d’informàtica eficaç, àgil i suficient per al manteniment i adaptacions dels equips i programari informàtic del centre
  • Assegurar l’assessorament i suport tècnic per a la biblioteca/mediateca de cada centre, amb el corresponent pressupost.
  • Equiparar els centres educatius públics a fi que gaudeixin de condicions similars pel que fa a instal·lacions, infraestructures, material, etc.
  • Assegurar un correcte manteniment dels edificis existents.
  • Accelerar el procés de construccions escolars per evitar els mòduls prefabricats (barracots).
  • Dotació per part del Departament d’Ensenyament d’un pressupost suficient a cada centre per atendre totes les necessitats anuals, amb el pagament puntual de les despeses de funcionament i adequat al volum de despeses que tenen actualment els centres educatius.
  • Rebutgem l’explotació econòmica i el finançament extern dels centres docents, ja que els centres públics han de ser dotats totalment i adequadament per l’Administració.
  • Rebutgem la cessió  dels espais dels centres públics a institucions privades amb caràcter lucratiu.
  • Requerim a l’Administració que apliqui mesures que dignifiquin la feina docent. Exigim que el Departament deixi de devaluar públicament la tasca docent a través dels mitjans de comunicació .
  • Reclamem i exigim la responsabilitat de l’Administració en la formació del professorat. Cal garantir la formació, tant la inicial com la continuada, dels mestres a càrrec de l’administració pública incloent-hi les peticions dels claustres. No acceptem el traspàs d’aquesta responsabilitat de forma individual al professorat o als claustres.
  • La presa de decisions de manera col·lectiva i amb els recursos necessaris creen un bon clima de treball i milloren els resultats. Un clima laboral positiu afavoreix tothom.
  • Prohibició expressa de l’externalització de serveis com ara el menjador escolar. Gestió directa del centre del menjador escolar amb els recursos adequats.
  • Exigim polítiques socials compensatòries (beques menjador, llibres, transport escolar...).
  • Simplificació  de la tasca burocràtica que s’està exigint als centres. Cal garantir el correcte funcionament dels aplicatius.
  • Elaborar des del Departament protocols clars d’actuació que no comportin l’obligació del professorat de fer treballs que no ens corresponguin com l’administració de medicaments o el control de la violència als centres de treball.
  • Més intervenció de mestres amb experiència consolidada en el disseny curricular dels estudis universitaris de Magisteri. Aprofitar el bagatge i l’experiència d’aula per a la impartició de la docència universitària.
  • Aconseguir el COS ÚNIC de docents amb les condicions laborals, administratives i salarials del cos superior.

 

 

DEU PUNTS QUE ENS CALEN:

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11. b EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

L’arribada a la secundària –l’ESO, sobretot, i el Batxillerat- coincideix plenament amb l’etapa de l’adolescència. Una etapa que,  sovint,  és viscuda pels nois i noies com un autèntic trasbals, amb alts i baixos, desequilibris i necessitats molt específiques i diverses.
El  que més els pot ajudar, encara que sembli contradictori amb la manera com afronten la seva realitat, és la transmissió d’una certa estabilitat i seguretat, al mateix temps que una atenció individual que els ajudi a canalitzar les seves inquietuds. No cal fer una anàlisi massa en profunditat per adonar-nos, però, que el panorama educatiu actual està força mancat d’aquests dos fonaments bàsics.
El canvi constant de lleis que ha patit el nostre sistema no afavoreix gens l’estabilitat. Portem unes quantes generacions formades sota sistemes diferents, amb tota la problemàtica que se’n deriva –canvis curriculars, canvis en l’avaluació, etc.- unes lleis que, per l’altra banda, no han aconseguit que  l’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives de què parlàvem -i que reclamen tant els adolescents en aquesta etapa formativa- no vagin gaire més enllà de limitar-se a “guardar” uns alumnes que no acaben d’encaixar en el sistema.
En el context econòmic actual, els nostres dirigents, sense voler entendre que una societat només s’enforteix si és culturalment sòlida, han pres la determinació contrària: retallar i desmantellar un servei públic de primera necessitat (posant-se al servei de la ideologia neoliberal que és la que inspira la política de les nostres administracions). En això LOMCE i LEC van de bracet per privatitzar l’ensenyament i fer que l’educació estigui només a l’abast d’unes minories privilegiades. I la secundària, esclar, no s’escapa d’aquestes retallades i d’aquesta voluntat privatitzadora.
La secundària necessita recursos tant humans com materials, però sobretot humans. La retallada en professorat que hi ha hagut aquests darrers anys només ha fet que empitjorar el sistema. Classes massificades, impossibilitat de fer desdoblaments, manca de recursos per atendre la diversitat i una certa desresponsabilització del Departament, que deixa en mans del centre –en nom de la mal anomenada autonomia- la gestió de les dificultats.
L’única solució, però, que preveuen tant la LOMCE com la LEC va per una altra via: imposició de la segregació de l’alumnat segons els seus interessos –diguem-ne nivells- que condemna els nois i noies a emprendre uns camins que els duran a ser ciutadans de primera o de segona, o de tercera… Perquè és cert que els alumnes tenen necessitats diferents, però justament per això el que els cal és un tractament més individualitzat que busqui solucions menys classistes i més democràtiques. Potser sí que aconseguiran una millora de resultats i podran dir que el fracàs escolar ha minvat, però les polítiques educatives serioses haurien de tenir en compte no només el fracàs escolar sinó, i sobretot, el fracàs social.
Per tot això des d'USTEC-STES (IAC) proposem deu mesures urgents per als propers cursos:

1.- Derogació del Decret de provisió i plantilles. No a la polivalència curricular ni als llocs de perfil amb altres requisits a banda de l’especialitat. Adjudicació de places definitives per mitjà d’un únic concurs de trasllats en el qual defensarem que surtin totes les places. Convocatòria de  procediments per a l’adquisició de noves especialitats.
Amb la publicació del Decret de provisió i plantilles que desplega la LEC, les relacions laborals i la llibertat de càtedra estan greument amenaçats. Així doncs, continuarem lluitant, tant jurídicament, com amb la conscienciació i mobilització per impedir-ne la implantació i aconseguir-ne la derogació.
No estem d’acord amb la polivalència curricular i pensem que les places definitives s’han d’obtenir a través d’un únic concurs de trasllats general, ara devaluat pel Departament amb l’excusa de l’excepcionalitat, en oferir un nombre molt limitat de places. A més, ja que hi ha  especialitats amb l’horari retallat (amb tot el que això comporta per a l'alumnat i per al professorat), s’hauria de convocar el procediment objectiu d’adquisició de noves especialitats que permetria més mobilitat i la possibilitat d’obtenir destinacions definitives al professorat que ara mateix en queda fora.
USTEC-STES (IAC) ja demanava al  2006 mesures a mitjà i llarg termini com l’adquisició de noves especialitats i la coordinació amb el Consell d’Universitats per determinar quines serien les necessitats futures i la possible oferta de places per especialitats. El Departament, a part de no fer cas a les nostres propostes, va destinar els seus esforços a ampliar unes especialitats que, a dia d’avui, no es corresponen amb la realitat.

2.- Aconseguir la negociació i publicació d’un Decret que contempli l’estructura i la plantilla bàsica d’un centre de secundària i que fixi de forma clara i transparent els criteris objectius per determinar els recursos necessaris que tot centre ha de tenir per atendre l’alumnat i la seva diversitat i especifitat.
Des de l'aprovació i aplicació dels decrets d'autonomia i de direccions, els instituts han vist com s'anava difuminant la presència d'una estructura funcional i organitzativa bàsica que assegurava el desenvolupament de les funcions, coordinacions i tasques que quotidianament sustenten el treball pedagògic de tot el professorat. La manca d’un marc organitzatiu bàsic als instituts ha estat una porta oberta a l’arbitrarietat i a la subjectivitat en les condicions de treball.
Aquesta realitat s'ha produït alhora que hem patit una política d'importants retallades de recursos humans i materials, amb una pèrdua notable de drets laborals i econòmics i l’augment progressiu de l'arbitrarietat i la jerarquització en la presa de decisions.
La participació del professorat -i de tota la comunitat educativa- en la presa de decisions ha estat gradualment relegada fins a arribar a ser testimonial o, fins i tot, inexistent en molts aspectes, i sense aquesta participació del professorat en la gestió dels centres no es pot pretendre millorar la qualitat educativa.
Sense unes condicions laborals dignes i transparents no es pot demanar professorat motivat, participatiu i amb iniciativa.

3-Recuperació de  l’horari setmanal d’un màxim de 18 hores lectives i de 24 hores de permanència, amb una distribució racional que garanteixi les pauses necessàries durant la jornada laboral. Amb reduccions per a les tasques de coordinació i les tutories.
Amb la publicació del Decret de procediments per definir el perfil i la provisió de places,el Departament ha agreujat encara més la problemàtica dels docents a secundària, en fer possible que les direccions puguin "perfilar" les vacants no només a partir d'una especialitat sinó d’altres cursos o titulacions. Pretendre suplir, però,  la manca de professorat amb augments d'horaris i perfils a mida no és res més que una forma de consolidar les retallades i triar professorat submís i depenent d'una estructura jeràrquica. L’augment d’hores lectives que estem patint aquests darrers cursos ha agreujat el cansament del professorat que se sent desbordat entre les tasques docents i les burocràtiques, que també van augmentant cada vegada més.
Sense una definició objectiva i comuna a tots els centres dels llocs de treball no es poden garantir unes condicions laborals i unes funcions clares i transparents. La polivalència i la desregularització dels llocs de treball és una porta oberta a una gestió jerarquitzada i antidemocràtica.
Sense unes condicions laborals comunes i negociades per a tot el professorat no es pot defensar un treball digne i una regulació clara dels drets i deures del professorat, de les funcions dels departaments, seminaris, dels càrrecs de direcció, de coordinació, etc.

4-Recuperació, a tots els centres, de les plantilles adients per donar resposta a les necessitats de l’alumnat i al seu augment.
La realitat a les aules cada vegada és més complexa, amb necessitats educatives més diverses i amb ràtios més elevades.
Amb la disminució del professorat i la retallada d'hores per atendre la diversitat, als instituts s’han fet impossibles les respostes educatives que ja tenien implementades. La resposta educativa -organitzativa i/o curricular- ha quedat limitada i condicionada pels recursos insuficients i ha provocat un augment del malestar docent en comprovar que no es podien atendre les demandes educatives de l'alumnat.
Cada vegada és més necessària la coordinació entre els centres i serveis externs (salut, socials,...), per a la qual cosa calen prou hores de coordinació i de suport. Cal que els centres disposin de reduccions d’horaris lectius, objectives, que no depenguin de cada una de les direccions del centre.
La manca de recursos davant l’augment de l’alumnat i de la seva complexitat és una porta oberta a la desatenció de les necessitats educatives. Sense unes plantilles adients i uns horaris racionals no es pot donar resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Sense prioritzar les necessitats educatives per dotar de recursos els centres no podem assegurar una resposta de qualitat i en condicions.

5-Limitació  del nombre d’alumnat a 20 per classe a l’ESO i a 25 al Batxillerat.
Conscients de tota la complexitat i diversitat que es fa palesa a les aules, creiem que caldria reduir el nombre d’alumnes per tal de poder atendre’ls adequadament i garantir-los un tracte més individualitzat que s’ajusti a les seves necessitats. Això de ben segur que facilitaria un treball i un aprenentatge més eficaç i, per tant, uns resultats millors.

6.Rebuig de la presència del sector privat amb finalitats alienes al procés educatiu (rebutgem l’educació financera impartida per personal de banca i la incorporació als centres de personal del programa Empieza por Educar o similars).
La consellera d’Ensenyament va signar en el seu moment un conveni amb la fundació privada Empieza por Educar, darrera de la qual  hi ha Ana Botín (Banc de Santander) i Isidre Fainé (La Caixa) que comportava fer-se càrrec de la docència directa en horari lectiu de l’alumnat d’ESO de condicions desafavorides i amb dificultats d’aprenentatge dels centres públics. Un projecte que ja s’està duent a terme, sense cap mena d’informació pública, en 8 centres de Catalunya.
USTEC-STES (IAC) rebutja aquest intent de privatització dels reforços i suports educatius i fa una crida als claustres a oposar-s’hi i a impedir que aquests models s’implantin als seus centres, alhora que exigeix al Departament que aturi la proliferació de la presència del sector privat a l’ensenyament públic. La solució passa per dotar els centres amb més professorat de secundària, prou capacitat i format per a la docència.
Encara que la tendència general dels nostres governs és la de sotmetre l’educació pública als criteris mercantilistes i homogeneïtzadors sostinguts per l’OCDE i que introdueixen continguts i valors com l’emprenedoria i la competitivitat (en una formulació curricular basada en competències bàsiques, destinades a empobrir les experiències educatives), creiem que el model educatiu ha de ser global i no basar-se pas en criteris estrictament economicistes.
Religió fora de tots els centres
Des d'USTEC-STES (IAC) defensem un model d'educació laic que eduqui sense dogmes, en valors humanistes i universals, en la pluralitat i en el respecte als drets humans, en l'assumpció de la diferència i de la diversitat i en els valors ètics, no sexistes i democràtics. Volem una educació on se sentin còmodes tant els no creients, com els creients de qualsevol religió. L'alumnat, al centre, no pot ser segregat en funció de les creences o conviccions morals de les seves famílies. No podem permetre que s'obligui l'alumnat que no vol rebre ensenyaments de religió a adaptar-se a l'horari i exigències dels qui desitgen seguir imposant aquests ensenyaments en l'horari lectiu; en conseqüència, l'única possibilitat que hi ha de respectar els drets de tots i totes és que la religió surti de l'horari lectiu obligatori. I pensem que l'adoctrinament religiós ha de tractar-se fora del centre, en l'àmbit familiar o dins la respectiva comunitat religiosa. En aquest sentit, també estem en contra de la LOMCE, que fa de la religió una matèria avaluable.

7-Garantia de prou oferta pública d’estudis d’ESO i de Batxillerat presencial per atendre la demanda real dels diferents territoris. Supressió de la possibilitat de cursar algunes matèries per l’IOC per a alumnes matriculats al centre.
En conèixer que fins al curs 2021-2022, la secundària tindrà un fort increment d’alumnat, demanem que l’Administració respongui amb una oferta presencial pública suficient que garanteixi places públiques d’ESO i de Batxillerat a tot el territori, sense discriminacions i que, en cap cas, calgui recórrer a la concertada. Com a servei públic que és, l’educació ha d’arribar a tots els racons del país per formar els ciutadans, sense fer cas d’indicadors que avui dia estan tan de moda com la rendibilitat i els resultats immediats.
De tots és sabut que la Conselleria ha posat en marxa en molts instituts la possibilitat de cursar a distància, a través de l’IOC, diverses matèries optatives de 4t d’ESO i alguna matèria de modalitat o optativa del Batxillerat, si per raons organitzatives el centre no les ofereix. A part de reduir docents  als instituts, aquesta mesura no ajudarà a disminuir el fracàs escolar perquè no ofereix les mateixes oportunitats a tots els estudiants dels instituts de Catalunya. L’educació presencial ofereix unes possibilitats de relació i d’interacció que no pot oferir l’educació a distància. Discrimina molts alumnes i famílies, ja que per poder  estudiar a l’IOC cal tenir una connexió a Internet i un ordinador. USTEC·STEs (IAC) considera molt negativa aquesta mesura i denuncia que des d’un punt de vista pedagògic aquesta proposta és contrària a l’educació integral de l’alumnat. Per tant, considerem que tot l’alumnat té dret a rebre formació presencial de totes les matèries amb independència del centre on estudiï.
Això no vol pas dir que reneguem dels estudis a distància, ja que creiem que és possible la convivència de totes dues modalitats d’ensenyaments secundaris: presencial i a distància. Cal que qui vulgui estudiar pugui escollir lliurement la modalitat; però, en cap cas l’educació a distància ha de suposar una disminució de l’oferta i de recursos de la presencial.

8-Increment de l’oferta publica de batxillerats nocturns. No a la concertació del Batxillerat.
Al 1974 el règim franquista va intentar eliminar les classes nocturnes però va fracassar. De fa uns anys cap aquí, el Departament d’Ensenyament ha reduït sense contemplacions el nombre d’instituts que imparteixen el Batxillerat nocturn i el seu professorat, com també el nombre de places amb l’excusa del seu “elevat absentisme” per poder potenciar els estudis a distància a través de l’IOC.
Suprimir o reduir de manera substancial l'oferta dels estudis de Batxillerat que utilitzen de manera preferent aquells sectors socials que -per motius diversos- han tingut més dificultats per estudiar és voler estalviar a costa dels més febles. La proposta del Batxillerat via internet posa criteris mercantilistes per damunt de criteris pedagògics i socials. No volem reformes que fomentin la desigualtat, la injustícia, la competitivitat, la mercantilització i la individualització de l’ensenyament. Per tots aquests motius USTEC-STES (IAC) creu que és necessari vetllar pels centres que ja disposen d’aquesta modalitat d’estudis i que alhora cal augmentar el nombre d’instituts que ofereixin el Batxillerat nocturn. Una àmplia xarxa pública d’educació en aquest àmbit només pot portar beneficis als ciutadans, uns beneficis que revertiran a tota la societat.
D’altra banda, en uns moments de grans retallades en educació pública, estem en total  desacord que s’ampliïn els concerts a l’etapa  d’ESO i que es concertin els Batxillerats. Els diners públics han de ser per als centres públics. Tot l’alumnat ha de tenir dret a una plaça en un centre públic.
La LOMCE en el seu article 1.31 determina els criteris d’admissió a la universitat dels alumnes que superin el Batxillerat -exclusivament pel criteri de la qualificació final obtinguda al Batxillerat i les proves específiques que pugui fer cada universitat. USTEC.STEs està totalment en contra de posar més traves a l’alumnat per accedir a la universitat i reclamem la retirada de la LOMCE.

9-Eliminació progressiva dels barracots i construcció, ampliació i manteniment dels instituts, a partir d’una adequada planificació que pugui  atendre el nombre creixent d’alumnat de secundària, tot garantint  l’oferta pública per a tot l’alumnat.
La Generalitat ha de fer una planificació plurianual, tan ajustada com sigui possible, de les instal·lacions necessàries per atendre la població escolar de secundària de manera adequada i suficient en centres de titularitat pública. A més a més, els instituts públics han de reunir totes les condicions estructurals necessàries per garantir la salut i el benestar de la comunitat educativa.
Una adequada planificació de les instal·lacions escolars passa per l’eliminació definitiva dels barracons i la seva substitució per espais que garanteixin el confort i la salut d’alumnes i professors. En conseqüència, cal que el Govern dugui a terme les possibles ampliacions i les noves construccions d’instituts exclusivament en edificis d’obra civil.
A banda de l’adequació de les instal·lacions existents i de la construcció de nous instituts allà on convingui, el Departament d’Ensenyament ha de dur a terme de manera periòdica les obres de manteniment de totes les instal·lacions dels instituts públics.

10-Garanties de menjador escolar com un servei bàsic per a tot l’alumnat dels instituts, tot apostant de forma clara per les beques de menjador, i  amb servei de transport associat. Política de beques per als alumnes amb més dificultats econòmiques.
La Generalitat ha de garantir el servei de menjador escolar públic en tots els instituts on la  comunitat educativa així ho sol·liciti. Aquest servei ha d’incloure necessàriament tots els altres serveis que hi estan associats, que han de ser prestats directament per l’Administració pública. S’entén també com a servei associat al menjador el transport escolar, perquè els alumnes puguin retornar als seus domicilis amb les mateixes condicions que al viatge d’anada entre el domicili i l’institut.
Cal que el Govern estableixi un sistema de beques de menjador dotat amb pressupost  suficient, amb la finalitat de garantir un accés universal al dinar per a tots els alumnes de secundària.
El Govern, així mateix, ha d’establir una política de beques real que arribi a l’alumnat amb més dificultats econòmiques i que serveixin per pagar tot el material escolar i les despeses que s’originen en l’etapa educativa (sortides, per exemple).

 

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.c FORMACIÓ PROFESSIONAL:

Reactivem la Formació Professional

Ja fa temps, que a parer nostre, la complexitat en el món de la Formació Professional i dels diferents estudis professionalitzadors és molt important, tant en l’organització interna i externa dels centres com en la pràctica docent diària del professorat.
El professorat és, en definitiva, qui ho ha de gestionar, però ho ha de fer sense que les seves condicions laborals hagin evolucionat, ans al contrari, ja que han quedat afectades per una política de retallades gairebé constant, amb la disminució de sou i poder adquisitiu i amb l’increment d’hores lectives i l’augment de ràtios, com també l’augment significatiu de tasques docents (atenció a la diversitat, documentació del sistema de qualitat i millora continua dels Centres,  preparació i realització d’auditories internes i externes, seguiment del Mòdul Professional  de Formació en Centres de Treball (FCT), recerca d’empreses, desplaçaments per les visites corresponents a les empreses  que acullen alumnat que fa l’FCT, gestió curricular, seguiment i l’avaluació del MP d’FP Dual, seguiment dels convenis corresponents que les empreses que tenen signats amb l’Institut, funcionament de tot el maquinari i equipament i utillatge dels tallers, actualització tècnica, contactar amb empreses per a la realització de conferències dins la  setmana de Jornades tècniques dels Instituts, coordinació i formació del professorat i amb una reducció del pressupost, que afecta sobretot les famílies professionals que necessiten més recursos econòmics pel manteniment de tallers, aules específiques, laboratoris, compra de maquinària i equipaments  i renovació de l’utillatge, etc)
Continuem patint una greu crisi econòmica i, tal com era previsible, una altra vegada tothom es recorda de l'FP. Ara bé en aquests darrers anys, però, tot han estat paraules i no gaire cosa més.
La LEC de 2009, que havia d’aportar mil milions d’euros al sistema públic educatiu, ha anat acompanyada de la imposició de taxes de 360 euros a la Formació Professional de Grau Superior i els mil milions d’euros no han arribat al sistema educatiu.
De fet, a Catalunya, ni el Pacte Nacional d'Educació, ni la LEC, ni els acords Govern/empresaris/grans sindicats han anat més enllà d'una retòrica buida pel que fa a l'FP. D'inversions significatives, de mesures de reorganització i d'impuls de la xarxa pública d'FP ni n'hi ha, ni sembla que n'hi hagi d'haver.
La nova Llei de Formació Professional per a Catalunya vol establir mecanismes de millora de coordinació de la governança del conjunt del sistema, però sense perjudici de les competències dels dos departaments de la Generalitat de Catalunya involucrats, que són el d’Educació i el d’Empresa i Ocupació (Treball).
La nova Llei de Formació Professional no ens ha de portar cap a la privatització, mitjançant la concessió de les autoritzacions necessàries perquè empreses, entitats i sindicats puguin fer una oferta d’FP reglada, ocupacional o contínua, subvencionada per l’administració catalana, o estatal, o europea, tot donant més cobertura legal a l’ampliació de l’oferta privada d’FP.
USTEC·STEs, com a sindicat majoritari a l’ensenyament públic, té representació al Consell Escolar de Catalunya (CEC), però no en té al Consell Català de la Formació Professional (CCFP). La nova Llei de Formació Professional no ens ha de portar cap a la privatització mitjançant la concessió de les autoritzacions necessàries perquè empreses, entitats i sindicats puguin fer una oferta d’FP reglada, ocupacional o contínua, subvencionada per l’administració catalana, o estatal, o europea. Des d’USTEC-STES ens preocupa que al Consell Català de la Formació Professional (CCFP) només hi participin com a representants sindicals CCOO i UGT, i la nova llei d’FP hauria de subsanar-ho tal com va dictar, per amplíssima majoria amb els únics vots en contra d’aquestes dues organitzacions.
    
L’FP encara ha de créixer, tant en alumnat i professorat com en grups i pressupost, i Instituts públics. Així, tothom ha de procurar augmentar la capacitat d’atracció de l’FP, ja que l’hem de rescatar de l’idea que alimenten alguns sectors de l’ordre social català i espanyol, de considerar-la de segon ordre. De fet a Europa, com també en la normativa catalana i estatal, la Formació Professional reglada està reconeguda com uns estudis de prestigi i altament necessaris i d’una gran projecció econòmica i social.
A  Catalunya, necessitem apropar-nos als països més competitius d’Europa, en què els estudiants de Formació Professional representen el 60% de l’alumnat de secundària postobligatòria.
Mentrestant, es pretenen impulsar uns canvis en l'estructura de l'FP reglada que es basen en l'augment de la permeabilitat entre els diferents tipus d'estudis, tot facilitant "itineraris" de formació més intercanviables per a l'alumnat; la qual cosa, en principi, sembla raonable; ara bé, segons com s'apliqui augmentarà el nombre de matriculats a l'FP, però no necessàriament el de graduats ni millorarà la formació actual.
Amb la LOMCE es defineixen  dues “vies” o "itineraris" cap al Batxillerat i la Formació Professional a 4t d'ESO, i la possibilitat de fer una nova titulació de Formació Professional Bàsica als 15 anys, en substitució dels anteriors Programes de Qualificació Professional Inicial; la qual cosa és una proposta gens assenyada i pròpia d’un model elitista que pretén treure els alumnes menys qualificats del sistema general i enviar-los a una via pràcticament morta, ja que la ràtio d’alumnes passa dels 15 (en els actuals programes de formació i inserció laboral que substitueixen als PQPI) als 30 que indica la LOMCE per a la nova titulació professional bàsica de nivell 1 del catàleg de qualificacions professionals. A més, també significa la segregació prematura de l’alumnat als 15 anys i la substitució d’un certificat per l’obtenció d’un títol, amb l’objectiu de maquillar els resultats estadístics. Totes aquestes novetats poden acabar devaluant encara més la Formació professional en lloc de millorar-la.
Des d’USTEC·STEs continuarem lluitant perquè la LOMCE no comporti una devaluació de la Formació Professional. Exigim que no s’apliqui aquesta FPB.
A Catalunya caldrà mantenir i augmentar l’oferta de programes de formació i inserció laborals per als més grans de 16 anys i per als aproximadament 12.000 alumnes que cada any a Catalunya no es graduen a l'ESO (actualment són unes 7.000 les places ofertades).
En aquests tipus de programes és fonamental mantenir els grups en ràtios de 15 alumnes com a sostre màxim, i cal un professorat motivat i format per educar un alumnat amb risc important d'exclusió social. Cal fer una oferta a tots els Instituts de Catalunya  per a aquests grups d’especial dificultat, per tal que tinguin possibilitats reals de retorn al sistema general. Cal ser conscients que si no es fa en condicions serà un fracàs anunciat. I finalment demanem que aquests estudis estiguin integrats en l’oferta educativa del centre.
L'accés directe des de la Formació Professional Bàsica als Cicles Formatius de Grau Mitjà pot estimular l'alumnat. Ara bé, fàcilment, això pot també acabar reduint els CFGM a una via morta com a oferta formativa i professionalitzadora, ateses les mancances inicials de l'alumnat. Avui ja hi ha el 40 % de l'alumnat de GM que abandona al primer curs.
Amb la LOMCE hi ha el risc que desaparegui el curs d’accés a Grau Superior (CAS) segons les condicions d’accés i admissió que indica la mateixa Llei, cosa que pot significar una nova retallada en l’oferta de grups i professorat que avui dia atenen els més de 6.000 alumnes que utilitzen aquesta via d’accés.
Les condicions d’accés i admissió als cicles formatius que comporta la LOMCE, però també les actuals proves d’accés als diferents cicles d’FP, especialment pel que fa a l’accés als Cicles Formatius de Grau Superior, comporten una devaluació preocupant dels estudis i de les competències assignades als diferents títols.

Oferta d'FP Reglada/Específica
1) L'adaptació al territori i al mercat de treball han de ser criteris a tenir en compte per l'Administració, amb la intervenció de les administracions locals i de tots els agents socials i econòmics que intervenen en els processos formatius i que en són representatius. Reforçar, doncs, la cooperació en el disseny i planificació, però no pas en l'execució d'accions formatives. La nova Llei de Formació Professional hauria d’anar en aquest sentit.
2)  Cal ampliar l'oferta de Formació Professional, tant de Programes de Formació i inserció laboral (PFI), o dels actuals  Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior, i especialment en aquelles famílies professionals amb més demanda i/o amb millor inserció laboral. Aquesta planificació no es pot fer només atenent als criteris de rendibilitat i als interessos del mercat per formar treballadors qualificats.
3) Cal que es mantingui una oferta fins i tot d'aquelles especialitats que avui tenen poca demanda, però que formen part del teixit productiu tradicional de la comarca. Consideració general però no exclusiva de la complementarietat de zones educatives properes segons els ensenyaments.
4) Les administracions educatives han de promoure les accions educatives pertinents perquè les persones acreditades puguin cursar en el seu territori, a fi de poder conciliar la formació amb el treball, els mòduls professionals necessaris per completar i aconseguir un títol d'FP o un certificat de professionalitat, sigui quina sigui la seva família professional.
5) L'oferta existent i la seva ampliació no pot reduir-se a millorar l'aprofitament dels recursos perquè ja es parteix d'una situació de mínims que no es pot degradar encara més. Podem estar d'acord que l'ampliació es faci segons els recursos que hi hagi, però en cap cas s'ha de carregar la responsabilitat al centre i encara menys a les famílies i l’alumnat, amb la introducció de taxes als Cicles Formatius de Grau Superior i altres despeses, en lloc d’augmentar les dotacions econòmiques en aquelles famílies professionals que més ho necessiten. L’Administració ha de garantir aquests recursos econòmics als centres afectats.
6) Realitzar estudis de tendències per incrementar l'oferta formativa d'FP i ajustar-la a les necessitats i a la demanda de determinades famílies professionals.
7) Transparència i publicitat oficial dels convenis singulars de col·laboració entre centres d'FP i empreses. S’ha de comentar que actualment la modalitat d’FP Dual només afecta un petit percentatge del total d’alumnat d’FP reglada, però davant de l’aposta del Departament d’Ensenyament per la FP Dual, USTEC-STEs proposa crear un organisme mixt (per evitar males pràctiques) on totes les parts hi siguin representades davant del perill de deformació del sistema Dual, que vetlli pels interessos de l’alumnat i del professorat per damunt dels interessos empresarials, quan no es compleixin els acords dels convenis.
8) L'oferta de qualificació, acreditació i/o alternança simple o dual no pot suposar una distorsió ni en el funcionament normal del grup ni en el del centre, ni en futures  retallades de professorat; ans al contrari, cal que els recursos de professorat per a l’organització, adaptació curricular, seguiment de l’alumnat i avaluació de l’MP a desenvolupar en les empreses siguin els adequats.
9) Els Cicles Formatius de Grau Superior han de quedar dins l'àmbit dels centres educatius públics no universitaris. La concessió a la universitat, a les empreses i a l'ensenyament concertat i/o privat, a més de les repercussions laborals per al professorat, pot produir una segregació entre els CFGS amb millor projecció laboral i professional, i els que no en tinguin tanta.
Des d’USTEC·STEs exigim al Govern de la Generalitat i als departaments amb competències en matèria educativa que mantinguin els Cicles Formatius de Grau Superior fora de l’àmbit universitari i empresarial. Ens oposem a la privatització de la Formació Professional i a l’externalització de la seva oferta.
10) Beques per als estudis superiors no universitaris. Implementació d’una línia de beques continuada i suficient per a tothom, i que eviti qualsevol discriminació per tal que tothom tingui accés a la Formació Professional pública.
11) Reforçar les mesures d'orientació, acadèmica i professional, a l'ESO i Batxillerat, perquè l'alumnat disposi de la informació necessària per decidir quina opció agafa i el centre tingui els recursos necessaris i suficients per fer-la efectiva.
12) No ens oposem a l'exigència i a la qualitat a l'FP, però han de ser enteses dins d'una concepció global educativa, no només formativa laboralment.
13) Les estades a les empreses dins dels plans de formació permanent del professorat s'han de realitzar dins del període lectiu i amb la corresponent substitució. Aquestes estades s’han d’impulsar com a mitjà d’actualització tècnica i procedimental  del professorat que imparteix MP, ja que aquesta formació té influència directa en la millora i qualitat de la formació de l’alumnat .
14) L'actual revisió curricular i l'impuls de nous cicles formatius és necessari que vagi acompanyada d'una bona formació per la capacitació del professorat afectat; per tant, cal reactivar i incrementar la formació del professorat, ja que l’oferta del Departament en l’actualitat dista molt de l’excel·lència.
15) El disseny dels nous currículums -especialment en grau mitjà- no ha de comportar un augment important d'hores lectives i de "continguts", sinó esponjar en el temps el procés d'aprenentatge de l'alumnat. La incorporació i l’harmonització dels títols pendents s’ha de produir al més aviat possible.

Formació del professorat
1) Facilitar l'alternança entre formació i treball, ja que formar-se també és treballar; i per tant, la formació no ha de comportar cap augment de la càrrega horària per al professorat. Malgrat que podríem estar d'acord amb la flexibilitat, s'ha de ser curós amb els processos (tal com diu l'informe d'avaluació 2001-08 "el reconeixement de competències adquirides informalment no deixa de ser una contradicció dels objectius formalitzats de la formació").
2) Fomentar la mobilitat internacional entre els diferents agents de l'FP reglada, especialment dirigits al professorat i a l’alumnat. Acompanyar la voluntat d'internacionalització amb una bona planificació que inclogui els incentius necessaris per fer possible la implicació tant del professorat com de l’ alumnat.
3) Per atendre els diferents sistemes o models formatius de l'FP, cal un estudi rigorós de les possibilitats dels centres i el compromís de dotar-los dels recursos humans i materials necessaris.
4) S'han de crear uns programes específics de formació i orientació per a tot el professorat que en algun moment s'impliqui en processos de qualificació, acreditació...

Formació no presencial
1) Coordinar la gestió dels programes de formació i inserció laboral que substitueixen els antics PQPI  amb la formació professional reglada, en el benentès que aquests nous programes han de tenir una continuïtat en el temps.
2) Per a l'acreditació de competències, els programes de qualificació, i per a l'homologació d'aprenentatges, cal la revisió dels recursos tant humans com materials.
3) S'han de revisar i adequar els criteris per a les acreditacions i que s'hi ajustin per nivell i no tant per especialitat. Cal que l'exigència s'adapti al nivell que es demanarà a la persona en el món laboral.
4) S'ha d'exigir que l'única forma de validar és que la faci un centre educatiu públic amb professorat amb prou dedicació horària, tot seguint els criteris establerts i sense interferències externes.

Centres
1) Ràtios  màximes de 25 alumnes als Cicles Formatius de Grau Superior, de 20 als Cicles Formatius de Grau Mitjà i de 15 als nous programes de formació i inserció laboral, així com també en la futura Formació Professional Bàsica que es deriva de l’aplicació de la LOMCE. El desdoblament dels mòduls formatius pràctics no haurien de superar els 12-15 alumnes segons les especialitats. Unes ràtios que sempre caldrà reduir en funció del nombre d’alumnes amb NEE. Cal tenir en compte, però, que les ràtios en molts estudis d’FP a Europa mai no sobrepassen els 15 alumnes per grup, objectiu al qual ens hem d’apropar.
2) Cal fer un estudi rigorós dels avantatges i desavantatges de recuperar la tipologia dels centres específics d'FP per qüestions d'organització, gestió, finançament, aprofitament de les sinergies  econòmiques i de formació del professorat.
3) No es pot continuar improvisant amb centres integrats, centres integrals, o projectes d'integració, l'FP.CAT i centres d'excel·lència. Demanem estabilitat en els projectes per poder treballar amb garanties de qualitat.
4) No podem acceptar el concert dels trams post-obligatoris perquè poden perjudicar l'oferta pública i, de retruc, les plantilles dels centres educatius i la qualitat de la formació de l’alumnat.
5) Malgrat l'autonomia d'organització i de gestió cal que s'estableixin uns mínims perquè qualsevol centre pugui oferir el mateix nivell de qualitat sense haver de recórrer a altres formes de finançament o de contractació.
6) Mitjançant la nova Llei d’FP s’haurà d’establir una xarxa àmplia d’instituts públics que realitzin una oferta integrada d'FP. Es promourà tant l'increment dels centres integrats com l'autorització als centres amb oferta d'FP perquè puguin oferir formació per a l'ocupació. USTEC·STEs vetllarà perquè els centres que realitzin una oferta integrada disposin dels recursos humans i materials necessaris, i que es garanteixin als que ho sol·licitin, i que la formació ocupacional no interfereixi negativament en la reglada.
7) Cal que es revisin les instal·lacions dels centres pel que fa als tallers, aules de tecnologia, laboratoris, etc., en el seu conjunt -la instal·lació elèctrica, la maquinària, l'enllumenat, la ventilació..., i, si cal, la seva adaptació a la normativa vigent.
8) L’Administració ha d’especificar a les direccions dels centres amb cicles formatius com garantir en el pressupost les partides econòmiques necessàries a causa de les característiques específiques dels seus  cicles formatius.
9) Creació d'un Departament d'Informació i Orientació Professional a cada institut.

Professorat
1)  Crear una borsa independent de llicències d'estudis retribuïdes pròpia de l'FP.
2) Horari lectiu de 18 hores per al professorat d’FP. Augment i consolidació de la plantilla per poder arribar a cobrir tota la demanda i, al mateix temps,  dissenyar i consolidar, ara més que mai, una xarxa pública, completa i eficaç  d’FP a Catalunya.
3) Realitzar un seguiment dels nous models de formació inicial del professorat de les diferents etapes educatives per introduir, si és el cas, les modificacions necessàries per garantir-ne una millora permanent.
Adaptació de les titulacions d’accés a les diferents especialitats i famílies professionals d’FP (especialment en les industrials) que no tenen una correspondència directa amb la formació universitària  de graus, com per exemple, famílies de transport i manteniment de vehicles, tèxtil, etc.
4) Cal, així mateix, limitar la tendència a la burocratització ("papers i més papers", molts derivats del sistema de qualitat i millora continua i les corresponents auditories, internes i externes) de l'activitat del professorat que aquests canvis, i d'altres, estan provocant.
5) Creació d’un cos únic de professors d’FP en el marc del subgrup A1 establert per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). Mentrestant, demanem un complement per als PTFP, adscrits al subgrup professional A2, per equiparació salarial al PES, adscrits al subgrup professional  A1. Reconeixement efectiu de l’adscripció de la titulació de tècnic/a superior i equivalents de Formació Professional a l’Espai Europeu de titulacions superiors al mateix nivell que qualsevol altra titulació superior.
6) Cal revisar el catàleg de titulacions exigides per a la docència a cicles, i la incorporació de les noves titulacions de GRAU respecte a les llicenciatures, diplomatures i altres titulacions declarades equivalents a efectes de docència.
7) Reconeixement efectiu de l’adscripció de la titulació de tècnic/a superior i equivalents de Formació Professional a l’Espai Europeu de titulacions superiors al mateix nivell que qualsevol altra titulació superior.
8) Continuem reivindicant l'augment d'una hora lectiva de reducció per a les tutories en el primer curs dels cicles de GM.
9) Cal revisar i engegar nous processos d’habilitacions, canvis d’especialitat..., que permetin al professorat l’adquisició de noves especialitats a tots els efectes.
10) Redefinir la situació del professorat especialista, especialment pel que fa tant a la contractació com a les retribucions econòmiques, per tal que puguin percebre els estadis de promoció docent (sexennis) com la resta del professorat. Extensió a tot aquest col·lectiu del reconeixement i cobrament dels triennis que USTEC·STEs ha aconseguit amb reclamacions individuals.

Administració Educativa
1) Desenvolupament del catàleg de qualificacions de Catalunya i el catàleg integrat d'FP.
2) Demanem una viceconselleria d'FP que depengui del Departament d'Ensenyament en lloc d’una comissió mixta formada per Ensenyament, Empresa i Ocupació, les patronals i els sindicats CCOO i UGT. La nova Llei de Formació Professional ha d’incorporar tots els agents educatius en les diferents comissions i grups de treball que es constitueixin a conseqüència del seu desenvolupament durant els propers anys. Cal més transparència i participació. Tal com diu el dictamen 9/2014 del CEC, aprovat per amplíssima majoria (amb els únics vots en contra de CCOO i UGT) la representativitat de la comunitat educativa ha d’estar present en la nova llei d’FP:
3.2. Respecte de l’article 3 sobre “Principis rectors”, els apartats g i h.
g) La participació de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de Catalunya respecte a la planificació i el desenvolupament de polítiques de formació i de qualificació professional.
h) La col·laboració i la participació de l’administració local, les cambres oficials de comerç de Catalunya i altres entitats i organitzacions econòmiques i socials i les empreses, d’acord amb el que aquesta llei estableix.
El Consell Escolar de Catalunya expressa la voluntat de participació o consulta dels sectors de la comunitat educativa (associacions d’estudiants, associacions de mares i pares, sindicats de professorat, titulars de centres privats) sobre els criteris generals de planificació i el desenvolupament de la formació professional, i per la qual cosa es demana que s’estudiïn fórmules i vies de participació d’aquests sectors en els òrgans que la llei preveu.
3) Exigim al Departament d’Ensenyament que faci pública tota la informació sobre programes i projectes referents a la formació professional.
4) Cal l’elaboració d’una memòria econòmica i un estudi del finançament de les diferents famílies professionals i dels equipaments dels centres públics.
5) Fer més àgil el procediment d'elaboració i actualització de les qualificacions professionals, títols d'FP i certificats de professionalitat amb prou dotació horària.
6) Demanem que l’Administració educativa competent garanteixi els recursos materials i econòmics necessaris, tant per a centres i professorat com per a l’alumnat. Demanem una millor racionalització i distribució de les partides econòmiques destinades a cicles formatius de tal manera que s’hi dediquin íntegrament. Per tant, demanem que les partides econòmiques destinades a l’FP estiguin vinculades directament, en cada centre,  a una dotació independent i exclusiva destinada a l’FP.
7) L'Administració ha de respectar la seva pròpia normativa, tant la relacionada amb les normes d’organització i funcionament d'inici de curs on es concreten, entre altres coses, les reduccions horàries per càrrecs, com la que fa referència al desdoblament de crèdits//MP amb la majoria de continguts i activitats procedimentals, a desenvolupar en tallers i que són potencialment perillosos per a la salut i la integritat del professorat i alumnat, etc.
8) La informàtica té una presència significativa a tots els cicles formatius, i en alguns de manera notable, la qual cosa ha comportat fer-ne dotacions importants als centres educatius. Per tant, cal un servei de manteniment proper al centre i a càrrec del Departament.
En  tots els Instituts que imparteixen cicles formatius de la família professional d’Informàtica és  aconsellable l’aprofitament de les sinergies de tenir un professorat format i que coneix de prop les característiques i necessitats del sistema, per fer tasques de manteniment i implementació de programes, xarxes, pàgina web i correu corporatiu de l’Institut, propostes d’inversions i/o compres de material informàtic, etc., i amb prou dotació horària suficient i evitar-ne així l’externalització  amb empreses privades que generalment són mes costoses.
9) L'Administració no ha de permetre la conversió dels centres públics d'FP en centres "externalitzats" al servei del món empresarial.

 

DEU PUNTS QUE ENS CALEN

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

En el període 2011-2014 corresponent a la darrera legislatura, USTEC·STEs ha aconseguit pel que fa a la gestió de la Borsa que el Departament acceptés que una persona amb una altra feina pogués demanar no ser nomenada mentre li durés aquesta altra feina sense que per això se la fes fora de la Borsa, que el cessament del personal substitut es fes efectiu a la finalització del permís o llicència que havia motivat el nomenament o que, en qualsevol cas, es mantingués fins al 30 de juny, no haver de tenir l’obligació de completar la disponibilitat a tota l’àrea territorial, ni tan sols per a la jornada sencera i tenir la possibilitat d’escollir voluntàriament només la mitja jornada i un sol municipi.
Cal recordar que durant més de mig curs, al 2010-2011, el Consorci no prorrogava el nomenament del personal substitut quan es trobava en situació d’IT i a la persona titular se li prorrogava la baixa que aquest cobria i que aquesta pràctica es va posar en coneixement del síndic de greuges i es van convocar diverses mobilitzacions fins que es va aconseguir eradicar-la i evitar que altres serveis territorials l’apliquessin també.
En aquest mateix període, USTEC∙STEs (IAC) ha guanyat al jutjat del contenciós administratiu de Barcelona una demanda interposada per una afiliada per tal que se li reconegués el dret a cobrar el 4t estadi que prèviament li havia estat denegat pel Departament. Així doncs, ara li podem exigir al Departament que acati la sentència i que reconegui aquest dret a tot el personal interí que n’acrediti els requisits i, alhora, que es comprometi a reconèixer el 5è quan això s’escaigui.  
Malgrat aquestes millores, els darrers quatre anys no han estat fàcils per als docents de la funció pública. El Govern, emparant-se en les anomenades “mesures pressupostàries de contenció de la despesa”, ha deixat d'aportar diners de manera que l'ensenyament públic se n'ha ressentit. Els drets i el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores s'han vist reduïts però les exigències d'esforç i dedicació a la feina han augmentat. Aquesta nefasta combinació ha colpejat tothom, però, com no pot ser d'altra manera, ho ha fet de manera cruel amb el personal més en precari: els interins i les interines.

No deixarem de lluitar per, primer de tot, impedir que els canvis siguin estructurals i permanents  i sense aturar-nos, aconseguir equiparar les condicions laborals dels docents públics, tinguin o no aprovades unes oposicions. La nostra màxima ha estat i serà sempre: “a mateixa feina, mateix sou i mateixes condicions.”
CONTRACTES I RETRIBUCIONS.
Jornades sencera i mitja
Davant de...
La gran quantitat de jornades que ha “creat” el Departament, tantes que ha calgut agrupar-les per blocs:
Bloc 1: jornada entre 1 i 0,86
Bloc 2: jornada entre 0,83 i 0,75
Bloc 3: jornada entre 0,70 i 0,62
Bloc 4: jornada entre 0,58 i 0,42
Bloc 5: jornada 0,33
Proposem...
Dos tipus de jornada: la sencera (1) i la mitja (0,5).
Sou 100%
Davant de...
La mesura extraordinària pressupostària de l'Acord de Govern de reducció del 15% de sou a substituts fins a l'any 2012-2015, però fent les mateixes hores lectives i la mateixa feina als centres docents.
Proposem...
El cobrament del sou al 100%, tot reivindicant com sempre “mateixa feina, mateixa remuneració”. En la defensa d’aquesta reivindicació hem estat l’únic sindicat que ha portat fins al Tribunal Suprem l’Acord de Govern que permet aquesta discriminació. I és probable que coincidint amb la publicació d’aquest programa ja ho haguem aconseguit.
Cobrament íntegre del juliol i agost
Davant de…
L’eliminació de l'Acord de Govern, de manera unilateral per part del Departament al maig del 2012, sobre nomenaments al juliol per al professorat substitut que hagués treballat un mínim de 6 mesos durant el curs escolar.
Proposem…
El cobrament íntegre de juliol i agost amb 5 mesos treballats durant el curs.
El novembre de 2005, i gràcies a les vagues d’interins del curs 2004-2005 convocades per USTEC•STEs, vam aconseguir que el personal substitut comencés a cobrar part de l’estiu: el mes de juliol amb 6 mesos treballats durant el curs.
Un altre cop som l’únic sindicat que hem portat fins el Tribunal Suprem l’enduriment d’aquesta mesura al curs 10-11 i la seva posterior eliminació, , un primer pas que va començar la transformació de les substitucions de docents en veritables “minijobs”.

Gaudiment dels permisos i llicències
Davant de...
L'impediment a tot el personal interí i substitut de gaudir d’algunes llicències (assumptes propis) i reduccions (reducció de jornada per interès particular) i al personal substitut de reduccions (com la de cura de fill, recuperació malaltia, malaltia d’un familiar...) de permisos (alletament) i de totes les  compactacions (alletament, reducció per cura de fill).
Proposem...
Que, com a treballadors públics, mentre tinguin contracte amb el Departament, els interins i substituts puguin gaudir de tots els permisos, llicències, reduccions i compactacions amb les mateixes condicions que els funcionaris docents.
Que no es discrimini les mares treballadores!
Equiparació salarial i de jubilació.
Davant de...
El cobrament només fins al 3r estadi per a interins (els funcionaris n'arriben a cobrar 5).
La jubilació als 67 anys dels interins mentre la dels funcionaris pot ser als 60.
El no-cobrament dels càrrecs (tutories, caps..) que exerceix un interí des del primer dia i en proporció a la jornada que té.
Proposem...
L'equiparació salarial de tot el personal interí amb la resta de funcionaris docents en tots els aspectes: estadis, complements per càrrec i jubilació. En el cas de contractes inferiors a la jornada sencera, el cobrament íntegre del complement si s’assumeix del tot la responsabilitat del càrrec sencer. Retorn del primer estadi als 6 anys de serveis prestats.
BORSA-NOMENAMENTS
Mantenir el criteri d'antiguitat en les adjudicacions del personal de la Borsa
Davant de...
La publicació del Decret de plantilles que obre la porta al nepotisme a l’hora de contractar personal interí i substitut, i que es carrega la igualtat d’oportunitats entre els candidats i candidates, tot convertint la subjectivitat en element vertebrador del procediment de contractació.

Proposem...
La derogació del Decret de plantilles i tornar a la normativa anterior on l’ordenació de la borsa i la convocatòria als actes de nomenaments dels candidats/tes a cobrir substitucions, sigui regulada pel criteri objectiu, acceptat fins ara per tothom, del temps de serveis prestats.
En qualsevol cas, continuem apostant per una formació permanent, gratuïta i a l'abast de tothom a càrrec del Departament d'Ensenyament perquè és la seva responsabilitat formar els seus treballadors.
Nomenaments telemàtics diaris, transparents i que permetin escollir.
Davant de...
La norma que estableix que “els dies en què es realitzaran actes telemàtics de nomenaments s’establiran segons necessitats del servei a criteri dels directors dels serveis territorials o del gerent del Consorci d’Educació de Barcelona
El programa informàtic que actualment funciona per adjudicar substitucions durant el curs.
Les entrevistes individuals que permet el Decret de perfils.
Proposem...
Nomenaments diaris.
Un programa informàtic que permeti escollir el lloc de treball entre els possibles a cobrir en cada nomenament segons el número de barem.
Substitucions des del primer dia i incorporació immediata.
Davant de...
L'aplicació de la normativa Wert que permet no cobrir una substitució fins que han passat més de 10 dies lectius sense el titular al centre.
El no-cobriment de la baixa d'un titular si aquesta no té una durada superior a 10 dies lectius (que en són 15 de naturals!).
Proposem...
Nomenaments diaris i que el Departament cobreixi les substitucions en els centres públics des del primer dia, sigui quina sigui la durada de la baixa de la persona a substituir.
El Departament s’ha negat més d’una vegada a acceptar que la presa de possessió al centre del personal substitut es realitzi el mateix dia del nomenament, tal com es feia fins al curs 2009-2010 en un canvi que no buscava cap millora de l’eficiència, sinó únicament estalviar diners. El Departament oblida reiteradament, que aquests tipus d’estalvis tenen més efectes negatius que no pas positius.
Demanem que, per tal de poder donar una resposta ràpida, àgil i de qualitat els nomenaments siguin diaris i que el professorat s’incorpori el mateix dia de l’adjudicació al centre. I que se substitueixin totes les baixes.
Modificació permanent de les dades de la Borsa
Davant de...
L'obertura de la Borsa, per tal de modificar-ne les dades que permeten accedir a un nomenament i que permeten canviar de SSTT només 4 vegades a l'any (al principi de curs i al final de cada trimestre).
Proposem...
Que l'aplicació per poder realitzar les modificacions de dades a la Borsa estigui obert permanentment i que, d’aquesta manera el personal funcionari interí i substitut pugui modificar les dades sempre que vulgui.
El Departament no hauria de negar-se a fer aquests canvis perquè no comporten cap mena de problemàtica i permeten als seus treballadors triar l’opció personal més adequada, fent que millori la qualitat d’assignació dels professorat.
INGRÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA
Doble via i estabilitat
Davant de...
Un sistema d'ingrés que no garanteix la integració progressiva del professorat interí/substitut a la Funció Pública Docent i la manca d'un acord d'estabilitat dinàmic per a un col·lectiu que demostra la seva capacitat i experiència a la feina dia rere dia.
Proposem...
Un canvi en el sistema d'accés a la funció pública docent mitjançant la introducció de la doble via: la Via A per a opositors lliures per a les noves jubilacions i la Via B per a persones que ja estan prestant serveis al Departament d’Ensenyament. En tots dos casos s'hauria d'acabar amb l'actual sistema memorístic obsolet. Així mateix, l'oferta d'ocupació pública hauria d'anar lligada a aquest canvi en el sistema d'accés.
Mentre no s'aprovi un accés diferenciat per al personal interí/substitut, cal que el Departament adeqüi el contingut de les proves en relació amb la feina que ha de realitzar el professorat en els centres educatius. Igualment, cal que prenguin les mesures necessàries per evitar que la fase d'oposició serveixi perquè només un nombre d'opositors molt proper al nombre de places convocades arribi a la fase de concurs.

DEU PUNTS QUE ENS CALEN

 

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11. e FORMACIÓ PERSONES ADULTES

En aquests darrers 4 anys hem continuat immersos en la gravíssima crisi socioeconòmica que va esclatar el 2007 i que, entre altres doloroses conseqüències, ha provocat un augment dramàtic de l’atur, molt especialment entre persones amb poca formació. Tothom està d’acord que una de les fórmules més eficaces per combatre aquesta situació d’elevats percentatges de desocupació és la formació i el reciclatge, especialment d’aquelles persones que poden tenir greus dificultats d’inserció laboral per la manca de formació.
Davant d’aquest panorama, la resposta del Departament d’Ensenyament per intentar pal·liar aquest dèficit ha estat contundent pel que fa a l’àmbit en què podia haver actuat: l’augment de l’oferta en formació de persones adultes ha estat pràcticament testimonial.
El nombre de centres no ha crescut gens ni mica i, pel que fa a la plantilla, si aquesta no s’ha reduït, no ha estat pas per la bona voluntat del Departament sinó perquè els augments d’horari del professorat no han permès amortitzar llocs de treball a causa dels pocs membres que acostumen a formar els claustres d’aquests centres.
Malauradament, continuen vigents totes les debilitats que ja en el seu moment varen fer paleses els mateixos responsables del Departament d’Ensenyament en denunciar que, efectivament, no hi havia hagut ni cap política d’impuls, ni un model clar d’actuació pública en l’àmbit de la formació de les persones adultes.
Per tant, cal tornar a insistir en la greu insuficiència de l’actual oferta pública de formació de persones adultes, que no té, ni de bon tros, la capacitat de fer front a una demanda potencial que no ha fet sinó augmentar en el marc socioeconòmic en què actualment estem immersos.
En estudis fets per a la ciutat de Barcelona, però extrapolables a la resta del territori, es calculava que l’oferta existent podia arribar a cobrir un 0,7% de la demanda potencial. Si bé, als països europeus desenvolupats arriben a un 10% de mitjana, aquí ens havíem proposat un objectiu més modest, però que enteníem factible: arribar al 3%. Doncs bé, ni això ha estat possible d’aconseguir.
Ha passat ja prou temps (8 anys) i prou coses (aprovació de la LEC i el seu desplegament), com per afirmar que l’Acord de 2006 pot quedar en paper mullat, a causa, fonamentalment, de la gasiveria pressupostària i d’un evident canvi de rumb polític amb la intenció de desfer-se de les responsabilitats assumides en la gestió pública d’aquest àmbit de l’ensenyament i traspassar-les als municipis o, encara pitjor, a la iniciativa privada. Entre altres iniciatives que cal impulsar, s’han de fixar també les bases per aplicar aquest Acord de 2006 a l’especificitat dels CFA ubicats en centres penitenciaris.
En aquest context, USTEC·STES es va oposar amb fermesa i contundència que l’Administració concretés aquesta política en fets i es va aconseguir, finalment, que la LEC hi fes referència en els articles 69, 70 i 71 i deixés la porta oberta a una nova llei específica que substitueixi l’anterior i que reguli l’educació d’adults.
Així doncs, per tal de canalitzar la mobilització del sector, USTEC·STEs creu en la importància de mantenir la unitat sindical i reconeix la necessitat de revitalitzar la Mesa d’Educació d’Adults com a òrgan representatiu d’aquest moviment unitari i catalitzadora de les reivindicacions que assegurin, no tan sols la continuïtat, sinó la potenciació de la formació d’adults pública.
USTEC·STES ha defensat, defensa i defensarà que és responsabilitat indefugible del Departament d’Ensenyament que qualsevol ciutadà/na que ho necessiti tingui la possibilitat d’accedir a l’educació, amb independència del municipi on resideix. Per tal de fer possible aquesta exigència social, el Departament ha de garantir una xarxa pública de formació permanent, suficient a tot el territori, amb un centre com a mínim a cada població de més de 10.000 habitants i a cada capital de comarca, amb un increment substancial de l’oferta.
Així doncs, USTEC·STES s’oposarà amb fermesa a qualsevol intent de municipalització d’aquest servei que, amb l’excusa d’apropar-lo al ciutadà, comporti l’atomització del sector, la desregularització laboral i impedeixi garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans i ciutadanes.
Així mateix, USTEC·STES lluitarà per la promulgació d’una Llei de Formació de Persones Adultes que consideri aquesta formació com un dret que cal garantir a tota la ciutadania, sense límit d’edat i sense que, forçosament, estigui vinculada a la qualificació professional. Aquesta llei, a més, ha d’assegurar els recursos necessaris per fer-la possible i, alhora, ha de garantir el compliment del Mapa dels centres públics del sector que depenguin del Departament d’Ensenyament.
Per tot això USTEC·STEs lluitarà per:

  • Aprovar una nova Llei d’educació permanent que substitueixi la del 1991.
  • Impedir tant la municipalització com la privatització generalitzada de la formació permanent. Reducció de les tasses aplicades a l’alumnat.
  • Racionalitzar les compensacions horàries, introduir a secundària la reducció d’horari per atendre tutories i reconèixer la capacitació al personal interí que ha impartit una llengua estrangera en l’àmbit de comunicació encara que no pugui acreditar el nivell C1.
  • Impulsar un òrgan representatiu del moviment unitari del sector en defensa de la seva continuïtat i potenciació com a servei públic.
  • Definir la plantilla mínima de centre i ampliar-la quan calgui en funció de la demanda, per tal de reduir al mínim estructural les llistes d’espera.
  • Acabar amb la precarietat de les condicions laborals en locals dispersos, insuficients, provisionals i perillosos.
  • Transformar en centres les aules que encara quedin.
  • Establir un acord marc per l’aplicació del general de 2006 als ubicats en centres penitenciaris.
  • Estendre a tots els centres les coordinacions de llengua i riscos laborals.
  • Garantir l’existència d’una xarxa suficient de centres públics, planificada d’acord amb la realització del Mapa del sector.

DEU PUNTS QUE ENS CALEN

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.- f: SERVEIS EDUCATIUS

Els Serveis Educatius són per a USTEC·STEs un element clau per afrontar amb èxit els reptes que es plantegen actualment als centres educatius. L'augment de la diversitat de l'alumnat, que cada dia que passa planteja noves necessitats educatives, fa que les respostes hagin de ser cada cop més diverses i especialitzades a partir del treball conjunt en tots els àmbits d'atenció a l'alumnat.
Les necessitats i demandes des dels centres són cada cop més nombroses i d'una complexitat en augment que obliga a un treball coordinat entre tots els Serveis Educatius, els centres i, sovint, també amb professionals d'altres àmbits (CSMIJ, serveis socials...). Aquest repte no es pot assumir sense prou dotació de personal i de recursos materials i sense oblidar, a més, la formació especialitzada continuada que tota aquesta situació requereix.
El Departament d’Ensenyament, allunyat d’aquesta realitat, ha practicat aquests darrers anys una política de retallades generalitzades que han afectat tots els docents i, en particular, tots els Serveis Educatius que han vist minvades les seves plantilles -de forma arbitrària i sense criteri- i en molts casos també el personal administratiu.
La limitada menció que fa la LEC dels Serveis Educatius, que n’obre possibles vies de privatització, no s’ha vist corregida amb l’elaboració d’un nou Decret de Serveis Educatius on se’n garanteixi la gestió per part de l’administració educativa. Des d' USTEC·STEs considerem fonamental que la gestió dels Serveis Educatius estigui en mans del Departament d’Ensenyament. No ens podem permetre que no siguin de titularitat pública i que no arribin adequadament a tot el territori i a tots els centres.
Aquest darrer curs, a més, el Departament va anunciar un concurs de mèrits per dotar de places definitives els SSEE. Però va fer marxa enrere al darrer moment, tot creant un estat d’ inquietud i malestar als SSEE. Des d’USTEC·STEs demanem l’estabilització laboral i de la situació administrativa del personal que treballa als SSEE, tot garantint la seva mobilitat, i amb criteris objectius i transparents.
Aquesta situació comporta un conjunt de discriminacions en els diferents col·lectius que conformen els SSEE. Per exemple: els LICs estan en una situació d'indefinició que suposa el no-reconeixement del seu treball a efectes de mèrits i les places d'EAP, CRP, CdA, CREDA i CREDV no tenen cap possibilitat de estabilitzar-se i la possibilitat de trasllat entre SSEE és nul·la.
USTEC·STEs s'oposa radicalment al desmantellament dels SSEE. És inadmissible que es menystingui la feina desenvolupada per un personal cada vegada més reduït i amb la càrrega laboral creixent de la resta de treballadors i treballadores i es perjudiqui, també, l'alumnat, les seves famílies i el professorat. En aquest sentit, USTEC·STEs exigeix la recuperació immediata de les plantilles anteriors a les retallades com un primer pas cap a una progressiva recuperació dels serveis educatius.
Per tot això proposem:

  1. Gestió pública dels Serveis Educatius, amb titularitat del Departament d’Ensenyament i personal propi.
  2. Elaboració i publicació urgent d’un nou Decret de Serveis Educatius amb la participació i consens dels treballadors i els seus representants. Aquest nou Decret hauria de definir les funcions, organització i estructura dels SSEE, com també la forma d’accés i els requisits i la mobilitat interna.
  3. Augment significatiu dels Serveis Educatius i de les seves plantilles per arribar a satisfer les necessitats dels centres, de l'alumnat, del professorat i de les famílies.
  4. Garantir personal administratiu, a jornada sencera, en tots els SSEE i la figura del conserge en aquells que calgui.
  5. Prou dotació econòmica i de mitjans materials i tècnics per desenvolupar les seves tasques amb qualitat i amb eficàcia funcional.
  6. Formació específica i de qualitat a càrrec del Departament.
  7. Cobrament de desplaçaments en un termini no superior a dos mesos. Comptabilització de tot el temps emprat en els desplaçaments, incloent-hi els realitzats en un mateix municipi quan així ho requereixi la tasca a desenvolupar.
  8. Regularitzar l’ús dels vehicles propis durant el temps de treball: assegurança dels vehicles durant el temps d’utilització per al treball i un programa real de subvencions i ajuts per a l’adquisició/reparació dels vehicles, a càrrec de l’Administració.
  9. Estabilització laboral i de la situació administrativa del personal que treballa als SSEE, tot garantint la seva mobilitat, i amb criteris objectius i transparents.
  10. Instruccions del Departament d’Ensenyament per prioritzar  l’atenció dels SSEE als centres educatius públics i no d’altra titularitat. Els diners públics per a l’educació pública.

DEU PUNTS QUE ENS CALEN

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.- g: ESCOLA RURAL

L’escola rural és present a gairebé tot el territori sota diferents denominacions administratives: zones escolars rurals, escoles cícliques, escoles unitàries i agrupaments escolars funcionals.
Estem parlant de 280 escoles rurals d’educació infantil i primària que poden adaptar-se eficaçment a les necessitats que se’ls plantegen, per la qual cosa se’ls reconeix la seva singularitat. La tasca dels docents que treballen en aquests centres sovint resulta gratificant ja que el nombre de nens i nenes que els integren fan possible una organització més flexible de l’espai i del temps i, tenint en compte els interessos del seu alumnat, utilitzen recursos del seu entorn quan ho necessiten. Tot això fa de l’escola rural un marc idoni per als aprenentatges i permet desenvolupar  una educació de qualitat. USTEC·STEs recorda al Departament que donar suport a les iniciatives de l’escola rural garanteix una educació pública de qualitat i apropa les famílies al centre. USTEC·STEs, tal com ha fet sempre, recollirà totes les propostes i sensibilitats dels treballadors i treballadores de les escoles rurals. Aquest és l’escenari que ha defensat sempre el nostre sindicat.
Per tot això, USTEC·STEs demana:

  • Un nou acord d’escola rural  consultat al professorat i negociat amb els representants dels treballadors i treballadores.
  • Una normativa específica de l’escola rural i altres mesures de caràcter organitzatiu on estiguin representades les diferents denominacions administratives d’escola rural.
  • La supressió de la sisena hora tot mantenint les plantilles.

NORMATIVA ESPECÍFICA D’ESCOLA RURAL
Tot i reconèixer els aspectes positius i plenament vàlids de l’Acord d’Escola Rural de 1997, no podem oblidar que, des d’aquella data, la situació de l’escola rural s’ha deteriorat, especialment per unes polítiques del Departament amb voluntat economicista i privatitzadora. Per tant, USTEC·STEs demana que es negociï un nou acord que permeti una millor adaptació a la diversitat que caracteritza aquests centres escolars i que, tal com està establert normativament sigui publicat en un DOGC. De cap manera USTEC·STEs accepta que aquests canvis normatius siguin imposats pel Departament d’Ensenyament, que ja en va tenir la intenció en un annex del Decret de provisió i plantilles, on atemptava directament contra el bon funcionament de l’escola rural tot eliminant diversos òrgans de direcció de les diferents escoles d’una mateixa ZER, una decisió que es va aconseguir frenar gràcies a les pressions fetes des de molts àmbits, incloent-hi el nostre sindicat, en la publicació definitiva del Decret al DOGC.
La consolidació de l’estructura com a ZER cal que es completi amb dotacions (de personal i econòmiques) i en hores de coordinació. Tot això s’hauria de reflectir, preferentment, en una normativa específica, que entre d’altres, ha de regular la composició del consell escolar de la ZER, on hauria d’haver-hi tants representants del professorat com escoles la componen i els òrgans unipersonals de govern de les zones escolars rurals. El director/a s’elegiria d’entre la totalitat dels i les components dels claustres de la ZER i proposaria el nomenament de cap d’estudis i de secretari/a d’entre els i les integrants dels claustres. Aquest acord  hauria de recollir una sèrie de mesures del tot necessàries com:

  • En l’assignació de les plantilles als centres incomplets, cal garantir que en cadascun dels grups que formen la línia incompleta hi correspongui una dotació de 2 docents.
  • La dotació suficient de personal administratiu per a cada ZER, AR o escola incompleta.
  • Incloure en la plantilla la dotació d’un tècnic informàtic per atendre les necessitats informàtiques de cada ZER o escola incompleta.
  • La dedicació horària dels òrgans de govern de les escoles d’1 a 3 mestres s’ha d’augmentar a 6 hores i les de 4 o més mestres a 10, a repartir entre la totalitat de l’equip directiu.
  • La garantia del nomenament de coordinadors/es de cicle a totes les ZER, amb equivalència en funció del nombre de grups i amb les condicions laborals i econòmiques pertinents.
  • Creació d’una figura clara de referència a cada servei territorial encarregada o responsable d’escola rural que doni resposta a les seves especificitats.
  • Fomentar mesures que garanteixin el servei de menjador i de transport en cada centre rural.
  • Donar suport a la realització d’activitats complementàries i extraescolars tan variades com sigui possible i fomentar la utilització dels recursos a l’associacionisme propi del municipi i/o dels consells comarcals.
  • Establir una formació específica universitària per a l’escola rural.
  • Cobrament a la nòmina del mes de les dietes d’itinerància perquè aquesta és un característica especifica i irrenunciable de les ZER.
  • Assegurar el correcte funcionament de l’aplicatiu per a la introducció de les dietes.

RECLAMEM que:

  • Que la gestió de la ZER continuï sent democràtica. Participació real dels claustres.
  • La ZER com una agrupació d’escoles que comparteixen recursos personals i administratius sense restar personalitat a les escoles que la componen. Les escoles de tots els pobles han de mantenir l’entitat jurídica. No volem centre únic.
  • Que les escoles mantinguin el seu estatus amb director com a mínim, i cap d’estudis i secretari en funció de la dimensió. Els òrgans col·legiats han de ser els mateixos que els de qualsevol escola. No volem directors adjunts.
  • Que cada escola disposi dels diners per a  despeses de funcionament atorgats directament des del Departament amb una comptabilitat i rendiment de comptes propis. No volem un pressupost únic.
  • Que  la elaboració d’aquesta normativa sigui negociada amb els representants dels treballadors.

 

 

DEU PUNTS QUE ENS CALEN

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.- h: EDUCACIÓ ESPECIAL

Amb l’objectiu que tots els nens i nenes amb necessitats educatives especials estiguessin escolaritzats a l’escola ordinària, a partir del principi de la inclusió,  el Departament d’Ensenyament va desmantellar pràcticament l’escola especial.
L’escola inclusiva és la que ha d’escolaritzar tota tipologia d’alumnat (amb discapacitats, problemàtiques psicosocials, superdotats, trastorns diversos...) i facilitar-li un entorn tan normalitzador com sigui possible. Ara bé, per a aquesta tasca, l’escola ordinària ha d’estar dotada dels recursos suficients per atendre tota la diversitat; és a dir, cada alumne/a a partir de les seves particularitats i necessitats, de manera que quedi preservada tant la qualitat de vida com l’estabilitat psicològica i pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats, en igualtat de condicions amb la resta de l’alumnat.
Actualment, els efectes de les retallades pressupostàries, que han afectat de ple les dotacions de recursos materials i, sobretot, del nombre de professionals dels centres, atempten directament contra el principi d’inclusió. Els i les docents se senten desbordats per l’augment del nombre d’alumnat al seu càrrec i per les complexes necessitats educatives especials de cada nen i nena que tenen dictamen o pla individualitzat. Se senten impotents per atendre’ls adequadament ja que el Departament no els facilita els recursos necessaris perquè ja no els va posar d’entrada i, a més, els ha retallat.
L’escola d’educació especial continua sent el centre escolar integrador per excel·lència de l’alumnat amb greus discapacitats; els nens i nenes que per la seva problemàtica no poden inicialment accedir a l’escola ordinària i que el seu objectiu ha de ser la integració, en la mesura del possible, d’aquest alumnat a l’escola ordinària, amb els recursos adequats.
Ara bé, què està passant? Que l’alumnat que presenta més dificultats i no pot integrar-se finalment en l’escola ordinària, acaba encabit a l’escola especial. De vegades perquè en el decurs del seu desenvolupament se n’ha vist la necessitat; d’altres, perquè no s’han facilitat a l’escola els recursos necessaris per atendre’ls. Actualment, però, està creixent el nombre de nens i nenes que van de l’escola ordinària a l’escola especial i no pas a l’inrevés.
Per això és necessari continuar mantenint els centres públics d’educació especial, ja que són els únics que porten a terme una inclusió autèntica en l’àmbit educatiu d’una part significativa d’alumnat amb una patologia que depassa inicialment les possibilitats que li pot oferir l’escola ordinària. El Departament d’Ensenyament ha de dotar es centres d’Educació Especial dels recursos personals i materials necessaris per dur a terme amb garanties de qualitat la inclusió de tot l’alumnat.

  • El Departament d’Ensenyament ha de dotar tant l’escola ordinària (infantil, primària, secundària, estudis postobligatoris) com l’Educació Especial del nombre suficient de docents i de professionals laborals qualificats per atendre les NEE del seu alumnat.
  • Augment del temps de dedicació a l’atenció directa individualitzada a l’alumnat amb NEE ja sigui dins dels centres ordinaris (mestre/a d’educació especial, USEE, de primària i secundària, etc...) com de les escoles d’educació especial.
  • Aconseguir el COS ÚNIC amb les condicions laborals, administratives i salarials del cos superior.
  • Augment de les hores d’assessorament i coordinació de l’equip directiu.
  • Augment de les hores de coordinació amb els Serveis Educatius (SSEE) de la zona dins de l’horari lectiu.
  • Coordinació i assessorament amb SSEE, CDIAP i CSMIJ de la zona dins de l’horari lectiu.
  • Participació en als claustres amb veu i vot de tot el personal del centre docent i laboral del Departament.
  • Quan un centre superi en 6 o més el nombre d’alumnat amb NEE, caldrà desdoblar el servei i doblar la dotació de docents professionals específics, tant a primària com a secundària.
  • Reconeixement d’accident laboral de tots els danys i lesions derivats del treball amb alumnat amb NEE.
  • Oferir formació especialitzada als docents d’EE a primària i a secundària, i als que treballin amb la diversitat i vulguin formar-se, dins del seu horari lectiu.
  • Adaptació per part del Departament d’Ensenyament dels currículums de l’educació postobligatòria per a l’alumnat amb NEE que ha cursat la secundària obligatòria adaptada.
  • Atès el canvi en el perfil d’una part de l’alumnat que es deriva a l’escola especial, reconèixer el Graduat i/o Certificat en ESO per a aquell alumnat que l’hagi pogut assolir amb el currículum adaptat.
  • Adequació dels espais a les necessitats de l’alumnat.

 

DEU PUNTS QUE ENS CALEN

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.i AULES HOSPITALÀRIES

Un espai sensible.
La creació de les aules hospitalàries i de les aules psiquiàtriques dels hospitals de dia ha suposat un recurs molt important per mantenir l'alumnat malalt dins de l’àmbit educatiu, en els períodes d’ingrés i de convalescència hospitalària i/o domiciliària.
Els i les docents que s’hi dediquen han d’atendre un alumnat i no només amb edats diferents, disparitat de nivells educatius, especificitats idiomàtiques i culturals, discapacitats, etc., sumades als condicionants derivats de la malaltia que pateixen, sinó psicològicament afectat per les causes o les conseqüències d’aquestes malalties. 
Amb les retallades pressupostàries, els hospitals han tancat àrees de pediatria i el Departament d’Ensenyament ha tancat aules hospitalàries, amb la consegüent reducció del servei i de docents. 
USTEC·STEs considera necessària una aula en cada hospital i hospital de dia per tal de no afegir més dificultats a aquests alumnes de les que deriven de la seva pròpia salut, amb la dotació corresponent de funcionaris docents i dels mitjans materials que requereixin, en coordinació amb l’hospital en què estan ubicades, però depenent, a tots els efectes, del Departament d’Ensenyament.  
El Departament d’Ensenyament ha de garantir la dotació  de funcionaris docents i dels recursos materials necessaris per al funcionament de les aules, en igualtat de condicions amb el conjunt de l'alumnat, per tal de no dependre d'entitats privades sense afany de lucre

USTEC·STEs reivindica:

  1. La regulació de la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent.
  2. El compromís del Departament a reobrir les aules tancades amb professorat funcionari, amb formació específica.
  3. Formació específica inicial i continuada en funció del tipus d'alumnat que s’ha d'atendre, dins de l’horari lectiu.
  4. La regulació de la ràtio professorat/grup en funció dels diversos nivells a atendre i de la problemàtica de cada alumne/a.
  5. Atesa l’especificitat de l’alumnat i l’especial intervenció amb les seves famílies, les hores de tutoria (que no poden ser fixes en el nombre sinó que dependran de les necessitats i problemàtica de cada alumne i de la seva família) han de ser comptabilitzades com a lectives.
  6. La tutoria ha de ser supervisada per un psicòleg clínic, perquè la seva funció pot causar malestar psicològic important en el docent.
  7. Proporcionar la dotació de material fungible i l’equipament necessaris de les aules.
  8. La consideració d’itinerant al professorat de les aules hospitalàries i al que fa atenció domiciliària, amb cobrament del complement d'itinerància.
  • Actualització del preu per quilometratge dels desplaçaments amb cobrament als dos mesos següents de la despesa. Pagament del transport en vehicle propi a l’interior dels municipis, quan les característiques del desplaçament ho requereixin.
  • Formació especialitzada dins l’horari del professorat.

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.- j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

Tot el procés de reestructuració al món dels ensenyaments artístics iniciat fa uns quants anys té un ritme i una orientació que no solament resulta difícil d’entendre, sinó que malauradament allò que s’entén, o no s’aplica , o es fa de manera que no considerem gaire encertada.
El marc de Bolonya –l’Espai Europeu d’Educació Superior- implica que els estudis de Dansa, Art Dramàtic, Disseny, Arts Plàstiques i Restauració siguin considerats ensenyaments superiors no universitaris, equivalents a Grau; com també es consideren estudis superiors els Cicles Formatius de Grau Superior. Aquest fet té unes conseqüències en  la tipologia dels estudis, els curriculums, la situació professional i laboral del professorat implicat i l’ordenació dels centres d’estudi.
Vinculada a aquesta situació es va proposar a Catalunya la creació de l’ISA (Institut Superior de les Arts), per tal de tenir un marc comú i una major integració dels estudis dels diferents mons artístics. Ara bé, ara mateix, de l’ISA no se’n sap res, i no podem esperar fins al final previst pel que fa al desenvolupament de la LEC (2017) per  conèixer aquest marc comú.
Al món més concret de les AAPP i Disseny i de la Restauració continuem amb una realitat diversa i dispersa. La  titularitat dels centres és històricament força diversa. Al Departament d’Ensenyament pertanyen 1 escola de Restauració i 7 d’AAPP i Disseny (més una altra, virtual o real, que les engloba: l’ESDAP); d’altres són de titularitat municipal o de les diputacions provincials i, a més, hi ha les privades.
La distribució territorial de les escoles del Departament és poc equilibrada en el territori, però aquest fet és, alhora, una de les seves virtuts,  ja que apropa aquests estudis a diversos indrets del país.
A la vegada, el volum asimètric –inevitable actualment- de les escoles que depenen del Departament, fa difícil aplicar solucions homogènies.
Igualment, els diferents nivells i tipologia d’estudis –Cicles Formatius de Grau Mitjà, Cicles Formatius de Grau Superior , ensenyaments superiors de Disseny i Restauració, màsters...- hi  afegeixen riquesa i complexitat. En moltes escoles es cursen simultàniament aquest diferents nivells d’estudi i això, que d’una banda  multiplica sinèrgies i enriqueix l’activitat dels centres, de l’altra augmenta la complexitat organitzativa i administrativa.
La creació fa uns anys –per part del govern tripartit- de l’ESDAP com una ”escola d’escoles”  en l’àmbit dels estudis de Disseny (no pas dels cicles formatius) ha estat un intent d’abordar alguns d’aquests problemes.
No estem, però, gens segurs que la proposta i el resultat hagin estat els idonis. És evident la necessitat de coordinació entre les diferents escoles que ofereixen estudis comuns, tant per esmerçar-hi recursos com per potenciar àmbits diversos de totes les escoles. I encara genera més interrogants la creació d’una escola més –la vuitena?- sense concreció física i amb una funció més de direcció que no pas de coordinació. Aquest model de gestió continua plantejant  molts interrogants no aclarits: model de direcció de l’escoles i de les 7 seus dependents, autonomia de cada una de les 7 escoles i de la seva direcció i claustre, com també del paper, la ubicació i les atribucions de la direcció de l’ESDAP. És fàcil que tot sovint hi hagi solapament de competències. No és més viable una estructura de coordinació estable, i no pas de direcció?
Una “vuitena” escola, amb codi de centre diferenciat -sense alumnat ni professorat- afegeix  inestabilitat als ensenyaments, i una inseguretat contínua a les escoles que, si bé tenen altres ensenyaments, estan pendents sempre de si continuaran o no en les seves seus.
Continuen, igualment, sense tenir resposta algunes preguntes importants:

  • La situació del professorat dels estudis superiors, cap on evolucionarà? Es mantindrà la situació actual d’horari, sous i dedicacions similar al professorat de secundària i FP, o bé s’aproparà a la situació del professorat universitari? Des d’USTEC·STES considerem que la col·laboració amb l’Agència de Qualificació Universitària (AQU) hauria de permetre la continuïtat del professorat i l’estabilitat de les plantilles actuals.
  • Es mantindrà l’oferta i distribució territorial actuals dels estudis?
  • L’oferta de batxillerats artístics –fonamental per tal de nodrir aquestes escoles- s’augmentarà, o no?
  • Continuen pendents revisions curriculars dels cicles formatius. Fins quan?

USTEC-STEs considera necessària l’adopció de diverses mesures que permetin millorar la situació actual:
PER AL PROFESSORAT

  • Reconeixement de la càrrega de treball que implica l’adequació als EEES, tant a efectes de càrrega lectiva com de situació professional i laboral.
  • Incloure en la càrrega docent i laboral les activitats vinculades a la investigació, a les necessàries tutories individualitzades, al seguiment de l’aprenentatge autònom  de l’alumnat, i a l’activitat dels equips docent i de coordinació.
  • Mesures de conciliació entre l’activitat docent i l’activitat artística i/o professional de cada professor/a. Cal estudiar mesures de reducció de jornada, d’acumulació horària...
  • Una oferta formativa pròpia per al professorat, tot considerant la concessió específica de llicències d’estudi (actualment inexistents),  per formació i perfeccionament. Facilitar l’accés del professorat als estudis de doctorat, la participació en programes europeus de formació i intercanvi, i la participació en intercanvis, mostres, congressos...
  • Cal reduir les ràtios d’alumnes i augmentar l’oferta pública dels estudis artístics  la qual cosa permetria augmentar les plantilles del professorat, en àmbits en què estem clarament endarrerits respecte a altres països d’Europa.
  • Establir un catàleg específic de malalties laborals per al professorat de les escoles d’art.
  • Cal fer una regulació precisa de la figura del professorat especialista; es pot recordar que al món de l’FP fa temps que s’aplica d’una forma més regular i adequada.
  • Cal un ROC (reglament orgànic de centres) específic per als centres que imparteixen ensenyaments artístics.

PER A L’ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURACIÓ DELS ESTUDIS

  • Cal definir, crear i posar en funcionament l’ISA (Institut Superior de l’Arts) i el Consell Assessor dels Ensenyaments Artístics amb la participació del tots els sectors implicats, incloent-hi els agents socials, sobretot els que tenim representació a la Mesa Sectorial d’Ensenyament.
  • Cal afavorir la relació i els estudis i treballs conjunts entre les diferents disciplines artístiques.
  • És necessari ampliar l’oferta pública dels ensenyaments artístics tant de cicles formatius com dels estudis superiors de Disseny i tanmateix, establir mecanismes de coordinació col·laboració dels centres superiors d’ensenyaments artístics amb les universitats públiques.
  • És necessari ampliar l’àmbit dels estudis artístics a les noves professions i necessitats que sorgeixen al món artístic.
  • Cal dotar i millorar les instal·lacions dels centres que no han estat renovats en els darrers anys: biblioteques, mitjans informàtics, aules taller, sales de conferències i exposicions, etc. necessiten en bastants casos una adequació fa temps ajornada.
  • Cal definir urgentment els múltiples perfils professionals necessaris, per tal d’impartir algunes matèries dels cicles formatius  i dels estudis superiors de Disseny i Restauració. Cal fer una regulació precisa de la figura del professorat especialista; es pot recordar que al món de l’FP fa temps que s’aplica de manera més regular i adequada.
  • Cal, per fi, establir un finançament específic per als ensenyaments artístics.

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.- k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

A Catalunya hi ha actualment unes 54 escoles oficials d’idiomes, entre escoles i centres delegats, un nombre totalment insuficient si tenim en compte l’augment de la demanda laboral i social de formació i aprenentatge de llengües estrangeres.
El Departament d’Ensenyament, lluny d’aportar els recursos per solucionar aquest desequilibri, va augmentar el preu de la matrícula en un 55% per al curs 2014-15 i sense cap tipus de bonificació (per matrícula múltiple en un mateix curs, condició de jove o aturat) la qual cosa va provocar un considerable descens de les preinscripcions. D’altra banda, el Departament fomenta els cursos no presencials a través de l’IOC en lloc de donar cabuda als alumnes que “per sorteig” no tindran la “sort” d’accedir a la restringida oferta de les EOI i que hauran de formar-se, bé telemàticament (opció complementària però en cap cas substitutòria de la manca de places presencials), bé en acadèmies i institucions universitàries o privades amb costos sensiblement superiors als de les EOI.
USTEC-STEs considera que per redreçar aquesta situació, les EOI han de ser el pal de paller de l’estructura i l’oferta d’aquests aprenentatges, la qual cosa fa absolutament necessàries una sèrie de modificacions com ara:
• La creació de noves escoles oficials, una major oferta de cursos, de grups i de nivells de manera generalitzada (C1 i C2). No pot ser que a la resta de l’Estat es pugui cursar i obtenir el C2 i que això no sigui possible a Catalunya, uh fet que implica importants greuges comparatius com, entre d’altres, en l’obtenció de punts per al concurs de trasllats estatal.
• La reducció dràstica de les ràtios per aula, tot generalitzant els desdoblaments, atesa la importància de la competència oral, amb l’augment de plantilla que això comporti per tal de poder oferir un ensenyament de qualitat.
• Que el Departament deixi d’obsessionar-se pel percentatge d’acreditats en llengües estrangeres per rentar-se la cara a les estadístiques i que s’ocupi realment de la qualitat de l’ensenyament i de la millora de la competència en llengües estrangeres.
• Augment, impuls i promoció d’altres llengües que no siguin l’anglès, com ara el català, el castellà, el francès, l’alemany, l’italià, el portuguès, l’àrab, el rus o el xinès. De la mateixa manera, llengües com el gallec o l’èuscar, -que tenen avui una oferta de cursos molt reduïda-, haurien de tenir una presència més important a les nostres EOI.
• L’establiment d’estades formatives gratuïtes per al professorat d’EOI, com també per al professorat de llengües estrangeres de primària i secundària, al país de la llengua impartida sense marcar un temps mínim necessari per tornar a fer l’estada.
• Augment i descentralització de l’oferta formativa específica en llengües estrangeres per al professorat de primària i secundària dins de l’horari laboral.
• L’articulació i el foment dels intercanvis internacionals amb estudiants d’altres països.
• La dotació als centres d’hores suficients per assegurar el bon funcionament de les coordinacions pedagògiques i dels departaments.
• Recursos horaris per a la coordinació informàtica, les proves de nivell, els exàmens de certificat i, en un altre aspecte cabdal, la coordinació de riscos laborals.
• La dotació a tots els centres dels recursos informàtics adients, laboratoris d’idiomes, biblioteques i recuperació de les aules d’autoaprenentatge.

 

11. PROGRAMA ELECTORAL PER SECTORS

11.- a: E. INFANTIL I PRIMÀRIA

11.- b: E.SECUNDÀRIA

11. c: FORMACIÓ PROFESSIONAL:

11.d: PROFESSORAT INTERÍ I SUBSTITUT

11. e: FORMACIÓ PERSONES ADULTES

11. f: SERVEIS EDUCATIUS

11. g: ESCOLA RURAL

11. h: EDUCACIÓ ESPECIAL

11.i : AULES HOSPITALÀRIES

11. j: ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

11. k: ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

11. l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

INICI

11.- l: ENSENYAMENTS ESPORTIUS

La formació dels tècnics/ques d’esports, que tradicionalment havien impartit les federacions esportives i l’Escola Catalana de l’Esport, ha experimentat un procés de canvi pel que fa a l’estructura, la durada, els requisits d’accés i les característiques dels centres i del professorat.

Aquest canvi n’implica la consideració com a ensenyaments de règim especial que condueixen a l’obtenció del títol de tècnic/a d’esports i tècnic/a superior d’esport en l’especialitat cursada, que tenen validesa acadèmica i professional a tot l’Estat.

Els ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions de tècnic/a d’esport i tècnic/a superior d’esport donen a l’alumnat la formació necessària per adquirir la competència professional característica de cada títol, alhora que els capacita per exercir professionalment la matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada.

A partir del curs 2005-2006, els ensenyaments esportius es van sumar a l’àmplia oferta d’ensenyaments públics reglats que avui es poden cursar a Catalunya. La incorporació d’aquests estudis, que respon a la creixent demanda de regularització del sector de les activitats físiques i esportives, fou possible gràcies a l’acord entre el Departament d’Ensenyament i la Secretaria General de l’Esport i a la participació de les diferents federacions esportives catalanes.

La impartició d’aquests ensenyaments, amb un reconegut valor professionalitzador i educador, representa una important aposta per un ensenyament públic de qualitat. Des d’aquesta xarxa pública s’imparteixen les modalitats esportives, amb la col·laboració de les corresponents federacions que, sota la supervisió del Departament d’Ensenyament, seran les responsables d’impartir i coordinar el bloc específic de la formació de l’alumnat que cursa aquests estudis.

Des d’USTEC·STEs considerem que cal un major impuls i una aposta ferma per part del Departament d’Ensenyament per la implantació dels ensenyaments públics esportius i augmentar tant l’actual oferta disponible com els recursos humans i materials necessaris, per la qual cosa demanem al Departament d’Ensenyament que:

  • Els EREE tinguin una presència als centres que no sigui testimonial, per a la qual cosa cal, en primer lloc, una plantilla ben dimensionada. La dotació de personal que actualment assigna el Departament d’Ensenyament als INS per gestionar i organitzar els EREE és insuficient. Calen més professionals del PAS per assumir la càrrega de gestió que impliquen aquests estudis.
  • Dotar els centres amb els càrrecs necessaris per cobrir les necessitats de gestió i d’organització dels EREE amb una coordinació d’EREE i un cap de departament per a cada modalitat, amb les corresponents reduccions horàries.
  • Cal garantir una dotació pressupostària específica que compensi els centres pels diners que es perdin en concepte de cobrament de matrícula, atès que aquests ensenyaments són autogestionats i s’ha de fer front a les importants despeses que comporten (lloguer d’equipaments, activitats fora del centre, etc.).
  • Cal modificar les diferents Ordres del Departament d’Ensenyament, especialment en temps de crisi, pel que fa al preu públic dels ensenyaments d’esports de règim especial que condueixen a les diferents titulacions. Des d’USTEC·STEs considerem que, en molts casos, aquests preus públics exclouen d’aquests ensenyaments esportius l’alumnat amb menys recursos econòmics disponibles.
  • Una Normativa d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC) que contempli les especificitats dels EREE i en faciliti la millora imprescindible per a la bona gestió i organització d’aquests estudis.
  • Homogeneïtzar els sistemes de gestió i d’avaluació d’aquests ensenyaments en tots els centres que els imparteixen, tant públics com privats. Cal, finalment, que des del Departament d’Ensenyament s’estableixin els mecanismes de control i transparència adients sobre els centres NO públics que imparteixen aquests ensenyaments i exigir-los els mateixos requisits i obligacions (deures) que als centres públics.
  • Faciltar la flexibilitat, tant pel que fa als horaris com al calendari, atès que aquests ensenyaments tenen una estructura totalment diferent, la qual cosa implica treballar en altres franges horàries i al marge del calendari escolar establert. L’organització curricular - especialment en el grau mitjà- no ha de buscar un augment important d’hores lectives i de continguts, sinó esponjar en el temps el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Cal que l’harmonització dels títols i la incorporació dels pendents a la normativa vigent es produeixi al més aviat possible.
  • El professorat del bloc específic sovint desconeix els mecanismes propis del centre (PEC, NOFC...) i, en general, necessitaria més i millor formació en l’ús de recursos organitzatius i didàctics. El Departament ha d’instar les federacions perquè estableixin els mecanismes necessaris per a la formació didàctica del professorat especialista, que els permeti, a més, conèixer el funcionament del sistema. Cal crear uns programes específics de formació i orientació per a tot el professorat dels ensenyaments esportius.
  • Cal vetllar perquè aquests ensenyaments es puguin impartir prop d’instal·lacions esportives municipals o, en qualsevol cas, públiques a preus assequibles i que estiguin concentrades, alhora que s’hi puguin establir convenis de col·laboració, facilitant-ne la gestió, proporcionant als centres recursos (models de conveni, etc.) que en facin més fàcil la gestió, ja que el volum de feina que genera és complex i comporta molta complexitat, com ara establir convenis, gestionar pagaments, resoldre conflictes..., feines totes que actualment recauen majoritàriament sobre els INS.
  • Cal procurar que les federacions esportives tinguin un paper més actiu en la gestió de les instal·lacions esportives externes, bé proporcionant-les, o bé intervenint amb les entitats per abaratir costos. Cal, a més, que els equipaments i les instal·lacions necessaris per impartir aquests ensenyaments compleixin els requisits mínims, segons el que es disposa en els respectius decrets que estableixen els currículums de les corresponents modalitats esportives, sobretot tenint en compte que la càrrega de les gestions recau sobre els centres.

 

Consorci d'Educació de Barcelona

Baix Llobregat

Barcelona comarques

Vallès occidental

Maresme - Vallès Oriental

Catalunya central

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

 

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

28/04/2020 15:36 (54)