Visualización incorrecta de dos elementos posicionados mediante float
 
Get Adobe   Flash player
 

 

ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

Tot el procés de reestructuració al món dels ensenyaments artístics iniciat fa uns quants anys té un ritme i una orientació que no solament resulta difícil d’entendre, sinó que malauradament allò que s’entén, o no s’aplica , o es fa de manera que no considerem gaire encertada.
El marc de Bolonya –l’Espai Europeu d’Educació Superior- implica que els estudis de Dansa, Art Dramàtic, Disseny, Arts Plàstiques i Restauració siguin considerats ensenyaments superiors no universitaris, equivalents a Grau; com també es consideren estudis superiors els Cicles Formatius de Grau Superior. Aquest fet té unes conseqüències en  la tipologia dels estudis, els curriculums, la situació professional i laboral del professorat implicat i l’ordenació dels centres d’estudi.
Vinculada a aquesta situació es va proposar a Catalunya la creació de l’ISA (Institut Superior de les Arts), per tal de tenir un marc comú i una major integració dels estudis dels diferents mons artístics. Ara bé, ara mateix, de l’ISA no se’n sap res, i no podem esperar fins al final previst pel que fa al desenvolupament de la LEC (2017) per  conèixer aquest marc comú.

Al món més concret de les AAPP i Disseny i de la Restauració continuem amb una realitat diversa i dispersa. La  titularitat dels centres és històricament força diversa. Al Departament d’Ensenyament pertanyen 1 escola de Restauració i 7 d’AAPP i Disseny (més una altra, virtual o real, que les engloba: l’ESDAP); d’altres són de titularitat municipal o de les diputacions provincials i, a més, hi ha les privades.
La distribució territorial de les escoles del Departament és poc equilibrada en el territori, però aquest fet és, alhora, una de les seves virtuts,  ja que apropa aquests estudis a diversos indrets del país.
A la vegada, el volum asimètric –inevitable actualment- de les escoles que depenen del Departament, fa difícil aplicar solucions homogènies.
Igualment, els diferents nivells i tipologia d’estudis –Cicles Formatius de Grau Mitjà, Cicles Formatius de Grau Superior , ensenyaments superiors de Disseny i Restauració, màsters...- hi  afegeixen riquesa i complexitat. En moltes escoles es cursen simultàniament aquest diferents nivells d’estudi i això, que d’una banda  multiplica sinèrgies i enriqueix l’activitat dels centres, de l’altra augmenta la complexitat organitzativa i administrativa.
La creació fa uns anys –per part del govern tripartit- de l’ESDAP com una ”escola d’escoles”  en l’àmbit dels estudis de Disseny (no pas dels cicles formatius) ha estat un intent d’abordar alguns d’aquests problemes.
No estem, però, gens segurs que la proposta i el resultat hagin estat els idonis. És evident la necessitat de coordinació entre les diferents escoles que ofereixen estudis comuns, tant per esmerçar-hi recursos com per potenciar àmbits diversos de totes les escoles. I encara genera més interrogants la creació d’una escola més –la vuitena?- sense concreció física i amb una funció més de direcció que no pas de coordinació. Aquest model de gestió continua plantejant  molts interrogants no aclarits: model de direcció de l’escoles i de les 7 seus dependents, autonomia de cada una de les 7 escoles i de la seva direcció i claustre, com també del paper, la ubicació i les atribucions de la direcció de l’ESDAP. És fàcil que tot sovint hi hagi solapament de competències. No és més viable una estructura de coordinació estable, i no pas de direcció?
Una “vuitena” escola, amb codi de centre diferenciat -sense alumnat ni professorat- afegeix  inestabilitat als ensenyaments, i una inseguretat contínua a les escoles que, si bé tenen altres ensenyaments, estan pendents sempre de si continuaran o no en les seves seus.
Continuen, igualment, sense tenir resposta algunes preguntes importants:

  • La situació del professorat dels estudis superiors, cap on evolucionarà? Es mantindrà la situació actual d’horari, sous i dedicacions similar al professorat de secundària i FP, o bé s’aproparà a la situació del professorat universitari? Des d’USTEC·STES considerem que la col·laboració amb l’Agència de Qualificació Universitària (AQU) hauria de permetre la continuïtat del professorat i l’estabilitat de les plantilles actuals.
  • Es mantindrà l’oferta i distribució territorial actuals dels estudis?
  • L’oferta de batxillerats artístics –fonamental per tal de nodrir aquestes escoles- s’augmentarà, o no?
  • Continuen pendents revisions curriculars dels cicles formatius. Fins quan?

USTEC-STEs considerem necessari l’adopció de diverses mesures que permetin millorar la situació actual:
USTEC-STEs considera necessària l’adopció de diverses mesures que permetin millorar la situació actual:
PER AL PROFESSORAT

  • Reconeixement de la càrrega de treball que implica l’adequació als EEES, tant a efectes de càrrega lectiva com de situació professional i laboral.
  • Incloure en la càrrega docent i laboral les activitats vinculades a la investigació, a les necessàries tutories individualitzades, al seguiment de l’aprenentatge autònom  de l’alumnat, i a l’activitat dels equips docent i de coordinació.
  • Mesures de conciliació entre l’activitat docent i l’activitat artística i/o professional de cada professor/a. Cal estudiar mesures de reducció de jornada, d’acumulació horària...
  • Una oferta formativa pròpia per al professorat, tot considerant la concessió específica de llicències d’estudi (actualment inexistents),  per formació i perfeccionament. Facilitar l’accés del professorat als estudis de doctorat, la participació en programes europeus de formació i intercanvi, i la participació en intercanvis, mostres, congressos...
  • Cal reduir les ràtios d’alumnes i augmentar l’oferta pública dels estudis artístics  la qual cosa permetria augmentar les plantilles del professorat, en àmbits en què estem clarament endarrerits respecte a altres països d’Europa.
  • Establir un catàleg específic de malalties laborals per al professorat de les escoles d’art.
  • Cal fer una regulació precisa de la figura del professorat especialista; es pot recordar que al món de l’FP fa temps que s’aplica d’una forma més regular i adequada.
  • Cal un ROC (reglament orgànic de centres) específic per als centres que imparteixen ensenyaments artístics.

PER A L’ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURACIÓ DELS ESTUDIS

  • Cal definir, crear i posar en funcionament l’ISA (Institut Superior de l’Arts) i el Consell Assessor dels Ensenyaments Artístics amb la participació del tots els sectors implicats, incloent-hi els agents socials, sobretot els que tenim representació a la Mesa Sectorial d’Ensenyament.
  • Cal afavorir la relació i els estudis i treballs conjunts entre les diferents disciplines artístiques.
  • És necessari ampliar l’oferta pública dels ensenyaments artístics tant de cicles formatius com dels estudis superiors de Disseny i tanmateix, establir mecanismes de coordinació col·laboració dels centres superiors d’ensenyaments artístics amb les universitats públiques.
  • És necessari ampliar l’àmbit dels estudis artístics a les noves professions i necessitats que sorgeixen al món artístic.
  • Cal dotar i millorar les instal·lacions dels centres que no han estat renovats en els darrers anys: biblioteques, mitjans informàtics, aules taller, sales de conferències i exposicions, etc. necessiten en bastants casos una adequació fa temps ajornada.
  • Cal definir urgentment els múltiples perfils professionals necessaris, per tal d’impartir algunes matèries dels cicles formatius  i dels estudis superiors de Disseny i Restauració. Cal fer una regulació precisa de la figura del professorat especialista; es pot recordar que al món de l’FP fa temps que s’aplica de manera més regular i adequada.
  • Cal, per fi, establir un finançament específic per als ensenyaments artístics.

 

 

 

Consorci d'Educació de Barcelona

Baix Llobregat

Barcelona comarques

Vallès occidental

Maresme - Vallès Oriental

Catalunya central

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

28/04/2020 15:36 (78)