Visualización incorrecta de dos elementos posicionados mediante float
 
Get Adobe   Flash player
 

 

SECUNDÀRIA

L’arribada a la secundària –l’ESO, sobretot, i el Batxillerat- coincideix plenament amb l’etapa de l’adolescència. Una etapa que,  sovint,  és viscuda pels nois i noies com un autèntic trasbals, amb alts i baixos, desequilibris i necessitats molt específiques i diverses.
El  que més els pot ajudar, encara que sembli contradictori amb la manera com afronten la seva realitat, és la transmissió d’una certa estabilitat i seguretat, al mateix temps que una atenció individual que els ajudi a canalitzar les seves inquietuds. No cal fer una anàlisi massa en profunditat per adonar-nos, però, que el panorama educatiu actual està força mancat d’aquests dos fonaments bàsics.
El canvi constant de lleis que ha patit el nostre sistema no afavoreix gens l’estabilitat. Portem unes quantes generacions formades sota sistemes diferents, amb tota la problemàtica que se’n deriva –canvis curriculars, canvis en l’avaluació, etc. I unes lleis que, d’altra banda, no han aconseguit que l’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives de què parlàvem -i que reclamen tant els adolescents en aquesta etapa formativa- no vagin gaire més enllà de limitar-se a “guardar” uns alumnes que no acaben d’encaixar en el sistema.
En el context econòmic actual, els nostres dirigents, sense voler entendre que una societat només s’enforteix si és culturalment sòlida, han pres la determinació contrària: retallar i desmantellar un servei públic de primera necessitat (posant-se al servei de la ideologia neoliberal que és la que inspira la política de les nostres administracions). En això LOMCE i LEC van de bracet per privatitzar l’ensenyament i fer que l’educació estigui només a l’abast d’unes minories privilegiades. I la secundària, esclar, no s’escapa d’aquestes retallades i d’aquesta voluntat privatitzadora.
La secundària necessita recursos tant humans com materials, però sobretot humans. La retallada en professorat que hi ha hagut aquests darrers anys només ha fet que empitjorar el sistema. Classes massificades, impossibilitat de fer desdoblaments, manca de recursos per atendre la diversitat i una certa desresponsabilització del Departament, que deixa en mans del centre –en nom de la mal anomenada autonomia- la gestió de les dificultats.
L’única solució, però, que preveuen tant la LOMCE com la LEC va per una altra via: imposició de la segregació de l’alumnat segons els seus interessos –diguem-ne nivells- que condemna els nois i noies a emprendre uns camins que els duran a ser ciutadans de primera o de segona, o de tercera… Perquè és cert que els alumnes tenen necessitats diferents, però justament per això el que els cal és un tractament més individualitzat que busqui solucions menys classistes i més democràtiques. Potser sí que aconseguiran una millora de resultats i podran dir que el fracàs escolar ha minvat, però les polítiques educatives serioses haurien de tenir en compte no només el fracàs escolar sinó, i sobretot, el fracàs social.
Per tot això des d'USTEC-STES (IAC) proposem deu mesures urgents per als propers cursos:
1.- Derogació del Decret de provisió i plantilles. No a la polivalència curricular ni als llocs de perfil amb altres requisits a banda de l’especialitat. Adjudicació de places definitives per mitjà d’un únic concurs de trasllats en el qual defensarem que surtin totes les places. Convocatòria de procediments per a l’adquisició de noves especialitats.
2.- Aconseguir la negociació i publicació d’un Decret que contempli l’estructura i la plantilla bàsica d’un centre de secundària i que fixi de forma clara i transparent els criteris objectius per determinar els recursos necessaris que tot centre ha de tenir per atendre l’alumnat i la seva diversitat i especifitat.
3-Recuperació de  l’horari setmanal d’un màxim de 18 hores lectives i de 24 hores de permanència, amb una distribució racional que garanteixi les pauses necessàries durant la jornada laboral. Amb reduccions per a les tasques de coordinació i les tutories.
4-Recuperació, a tots els centres, de les plantilles adients per donar resposta a les necessitats de l’alumnat i al seu augment.
5-Limitació  del nombre d’alumnat a 20 per classe a l’ESO i a 25 al Batxillerat.
6.Rebuig de la presència del sector privat amb finalitats alienes al procés educatiu (rebutgem l’educació financera impartida per personal de banca i la incorporació als centres de personal del programa Empieza por Educar o similars).
7-Garantia de prou oferta pública d’estudis d’ESO i de Batxillerat presencial per atendre la demanda real dels diferents territoris. Supressió de la possibilitat de cursar algunes matèries per l’IOC per a alumnes matriculats al centre.
8-Increment de l’oferta publica de Batxillerats nocturns. No a la concertació del Batxillerat.
9-Eliminació progressiva dels barracons i construcció, ampliació i manteniment dels instituts, a partir d’una adequada planificació que pugui  atendre el nombre creixent d’alumnat de secundària, tot garantint  l’oferta pública per a tot l’alumnat.
10-Garanties de menjador escolar com un servei bàsic per a tot l’alumnat dels instituts, tot apostant de forma clara per les beques de menjador, i  amb servei de transport associat. Política de beques per als alumnes amb més dificultats econòmiques.

 

 

 

 

Consorci d'Educació de Barcelona

Baix Llobregat

Barcelona comarques

Vallès occidental

Maresme - Vallès Oriental

Catalunya central

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

28/04/2020 15:36 (31)