ustec

Estadis docents [grup per rebre informació i fer propostes]

DEPARTAMENT 16/3: proposta definitiva de retallades de la Rigau. Retalla la compactació, els estadis-sexennis, les hores de coordinació, les plantilles...

[RESUM]

Estadis-sexennis: fil de propostes a FACEBOOK

més informació en FACEBOOK

Parlament: Llei mesures...

 

RIGAU NO NOMÉS RETALLA, TAMBÉ TRENCA LES REGLES DE JOC

USTEC·STEs denuncia la nova retallada al sector més novell del professorat de l’ensenyament públic, que imposa la Consellera de manera absolutament antidemocràtica, i conculca el dret a la negociació col·lectiva i així menysprea el professorat i la seva representació.

USTEC·STEs rebutja aquesta nova mesura  que implica introduir nous crèdits en l’accés a cada estadi, lligar l’avaluació positiva a la millora de les retribucions i consolidar la introducció de formes cada cop més subjectives en les avaluacions del professorat. D’aquesta manera s’obre una via a l’arbitrarietat en les relacions laborals i en les condicions de treball del professorat.

La consellera Rigau aprofita la paràlisi i la por social existents a causa de la crisi, els retalls generalitzats i la creixent precarietat i atur, i dóna un pas endavant, en que a més d’aplicar les reduccions salarials i de plantilles per al 2012, planteja un pla de reconversió estructural que dificulti al professorat l’accés a cada estadi docent, i això li possibilita un estalvi important per als propers anys i una aplicació de la LEC a baix cost en determinats aspectes, però tots molt negatius  per al professorat i l’ensenyament públic.

Sota l’excusa que el Departament no pot afrontar tota la despesa salarial dels propers anys, la qual cosa a més de no ser creïble, no s’ha demostrat objectivament amb dades a la Mesa Sectorial, la Consellera imposa una nova retallada al professorat més recentment incorporat que va més enllà del 2015. En aquest sentit planteja:

1.- Incrementar de 6 a 9, els anys necessaris per accedir al primer estadi i que es completarà amb un crèdit per mèrits (9 anys +1 crèdit). Per tant el professorat que compleix 6 anys de serveis al març del 2012 i següents, no podrà accedir a l’estadi, ni cobrar-lo fins el 2015 i així successivament.

 Aquesta mesura suposarà a aquest sector del professorat perdre més de 33 Milions d’euros en els tres propers anys, però el primer any, el 2012, la Consellera només estalviaria al voltant de 3 milions. Per tant, es configura com una proposta estructural que afecta bàsicament el professorat novell, i que busca aprofundir encara més les diferències i desigualtats retributives entre el professorat.

Aquesta mesura d’ajornament del reconeixement i cobrament del primer estadi fins a complir 9 anys de serveis afectarà 5.890 professors i professores l’any 2012, i s’hi uniran 5.508 l’any 2013, 4.470 l’any 2014 i sense comptabilitzar els anys posteriors, ja que la Consellera pensa variar el calendari d’aplicació de la LEC i guarda un escrupolós silenci sobre quan ho farà i sobre tot sobre l’any en que se situarà el pas dels estadis a la nova promoció docent que marca la LEC: els 7 graus de 5 anys de permanència en cada grau, que el calendari vigent situava abans de 31 de desembre de 2012.

Encara que és una altra fórmula, la mesura està en consonància amb les intencions plasmades a la LEC d’abaratir els costos laborals del professorat novell. Rigau imposa aquesta fórmula, perquè a més de garantir-li un estalvi a mig termini, divideix el professorat i pensa que així evita o minimitza la confrontació i el cost polític que li suposaria una retallada més generalitzada; per això no ha tingut cap disposició a plantejar compensacions per aquest professorat en l’accés a la resta d’estadis.

En aquest sentit el professorat que compleixi els requisits per accedir a la resta d’estadis el 2012 i anys següents li seran normalment reconeguts amb els seus efectes econòmics. Del segon al cinquè estadi la durada de l’accés a cada estadi continuarà sent de 6 anys.

No obstant, si bé el cost econòmic recau d’entrada sobre el professorat novell, la resta del professorat també podria veure’s afectat en un futur, ja que s’introdueixen criteris que en funció de la seva aplicació podrien endurir i restringir l’accés a cada estadi.

2.- Per accedir a cada estadi, entre el segon i el cinquè, seran necessaris 10 crèdits, en lloc de 9 com fins ara: 6 crèdits per serveis prestats i 4 crèdits de mèrits, que seran efectius l’any 2013. Durant l’any 2012, els estadis del 2n al 5è es reconeixeran amb 9 crèdits (6+3), com fins ara. En aquest sentit  s’estableixen nous criteris i se n’eliminen d’altres.

Ara bé la supressió de la pràctica docent en català com a crèdit, fa que en realitat per a la gran majoria del professorat l’increment sigui d’un crèdit més.

3.- Canvis en els crèdits per mèrits diferents als serveis prestats

La Consellera, que va pactar la LEC amb Maragall, ha vist en aquesta mesura la possibilitat d’anar més enllà d’una simple retallada salarial i aprofita per introduir en la promoció docent els dos models d’avaluació del professorat que la LEC vol lligar al sistema retributiu del professorat. Trenca les regles del joc, ja que torna a incomplir un altre acord, es burla de la negociació col·lectiva, i per tant menysprea els drets del professorat i aplica la LEC arbitràriament, ja que introdueix en la promoció d’estadis, criteris com l’avaluació individual del professorat que en tot cas correspondrien a la implantació dels graus.

3.1.- a) Implicació del professorat en la millora dels resultats del centre:

Si la inspecció determina que hi ha una millora significativa en els resultats del centre a partir de les dades de l’avaluació externa (proves externes a l’alumnat a final d’etapa) i interna, o es mantenen els bons resultats anteriors, el professorat del centre podrà obtenir 1 crèdit en funció de la seva implicació.

3.1.-b) Avaluació individual voluntària

La inspecció realitzarà una avaluació individual al professorat que ho sol·liciti fins a un màxim que determini el Departament.
La inspecció valorarà fins a un màxim de 5 punts les capacitats pedagògiques, el domini de les tècniques de treball i la participació en el funcionament del centre i per tant es tindrà en compte: la planificació, el desenvolupament de l’activitat i la gestió de l’aula, el progrés del rendiment de l’alumnat, i la participació en l’aplicació anual del projecte educatiu.
El professorat que s’avaluï obtindrà 0,5 crèdit per una valoració positiva entre 3 i 3,99 punts, i 1 crèdit si obté una valoració entre 4 i 5 punts

USTEC·STEs ha rebutjat la incorporació d’aquests dos crèdits i ha demanat a la mesa la seva retirada. No obstant lamentem que no tots els sindicats s’hagin manifestat amb la mateixa línia.

USTEC·STEs sempre ha defensat l’autoavaluació com un procés de reflexió col·lectiva que analitzi les mancances dels centres públics per poder buscar solucions per millorar tant individualment com  col·lectivament. Un procés d’autoavaluació que plantegi a l’Administració les necessitats dels centres públics, tant en recursos com en formació del professorat.

Un procés d’autoavaluació que exigeix la gestió democràtica i la participació del professorat, que exigeix un marc de llibertat d’expressió i actuació que permeti assolir acords sòlids com a centre que vinculin a tot el professorat en un marc de relacions laborals estable i amb unes condicions de treball que incloguin funcions i tasques negociades i el més definides possible.

Per això USTEC·STEs valora molt negativament la incorporació d’aquests dos models d’avaluació lligats al sistema retributiu, perquè entén que en el fons es converteixen en una mesura d’amenaça disciplinària més. No és un plantejament per millorar, no és una qüestió de saber quins problemes tenen els centres i el professorat en l’acció educativa i en conseqüència posar els mitjans per resoldre’ls. Per a l’Administració els models d’avaluació són un instrument perquè les direccions i el professorat facin el que se’ls ordena, independentment que beneficiï o perjudiqui al centre a l’alumnat o a les condicions de treball del professorat.

L’Administració ja ha fet el seu diagnòstic i ja dóna per suposat que el centre que no supera les proves externes o el professorat que no superi l’avaluació és perquè no s’implica suficientment, sense tenir en compte altres factors i circumstàncies que concorren en el fet educatiu. Amb l’avaluació punitiva l’Administració es desresponsabilitza dels centres educatius i del fracàs escolar i en culpabilitza els centres, les direccions i el propi professorat.

És cert que els processos d’avaluació voluntària per a determinats concursos de mèrits i oposicions no han generat massa problemes, cosa que podria donar una idea de la seva bonança i fins ara tampoc no són determinants per accedir d’estadi a estadi. Però també és cert que l’Administració porta anys intentant implantar-los i els ha anat incorporant a poc a poc a col·lectius de professorat que per necessitat, havien d’assumir-los; per tant algun interès tindrà, per fer un pas endavant i introduir-los en el si de les relacions laborals pretenent que tingui un pes en la millora de les condicions de treball. Això no suposa necessàriament que per ara, ja hi aflori massivament el seu caràcter punitiu. L’Administració en aquest moment en té prou amb que generi por i autocensura, restringeixi la llibertat d’expressió al centre i a l’aula, i garanteixi l’obediència a la cadena de comandament jerarquitzada amb la que vol aprofundir en l’organització dels centres públics.

USTEC·STEs considera perillós introduir models de valoració subjectiva en uns centres educatius on les relacions humanes hi tenen un paper tan important, sense obviar que els nostres centres tenen una important riquesa en la pluralitat pedagògica i ideològica.

S’està gestant una cadena de comandament oberta a mètodes de valoració i control subjectius i si cal arbitraris com a instrument per individualitzar les formes de treball i les relacions laborals, que copia les seves formes d’actuació del model del sector privat, traslladant mecànicament elements com la productivitat, dedicacions especials i hores extres,  i que tot sembla indicar que per a  l’Administració és un dels passos claus per poder lliurar l’ensenyament públic a la gestió privada en el futur, com suggereix l’addicional 25a de la LEC.

De moment, la Consellera ha amagat a les organitzacions sindicals el desenvolupament dels procediments, tant per ponderar l’avaluació externa amb la interna i la implicació en els resultats de cada professor. Com es quantifica objectivament això, si les proves externes no poden conèixer el punt de partida de l’alumnat, ni per tant el procés d’educació i aprenentatge que ha portat? Es valora igual un professor d’un centre públic amb un entorn afavorit que d’un centre desafavorit? Tenen les mateixes possibilitats?

Ara mateix, i tal i com estan estructurats els crèdits, cap dels dos models d’avaluació, no és determinant per accedir d’estadi en estadi, ja que es pot accedir sumant altres crèdits, però l’Administració ja es reserva la decisió d’avaluar directament un nombre màxim de docents, i no a tothom qui ho demani, la qual cosa ens fa pensar que si un dia en el futur l’Administració la fes obligatòria i determinant en l’avaluació tindria una arma per controlar els increments salarials.

3.2.- Per desenvolupament de tasques d’especial responsabilitat o representativitat

Es mantenen les mateixes tasques i funcions amb els mateixos crèdits que ja existien: inspecció i òrgans unipersonals de govern, òrgans unipersonals de coordinació, representativitat del professorat (al consell escolar i com a  sindicat), tutoria de pràctiques de l’alumnat en període de formació inicial, tutoria de professorat en fase de formació (interins novells i funcionaris en pràctiques).
L’Administració n’incorpora una de nova: tutoria d’un grup d’alumnes de qualsevol nivell educatiu: mig crèdit per cada curs complet.
USTEC·STEs lamenta que l’Administració no hagi tingut la sensibilitat de recollir i valorar la tasca dels especialistes que no tenen tutoria i que han d’impartir classes en tres o més nivells amb l’exigència de preparació de classes i adaptació a diverses edats i mentalitats que això comporta.

3.3 Formació permanent i acadèmica durant el període corresponent a l’estadi que s’ha completat

Per accedir a un estadi, ja no serà obligatori que un crèdit sigui de formació. Resulta evident que si l’administració ha reduït  la seva oferta formativa a menys de la meitat, no obligui directament amb un crèdit. No obstant, part del professorat que necessiti crèdits per aquest apartat se’ls haurà de buscar amb tota probabilitat en l’oferta formativa d’universitats i entitats privades.

3.4.- Participació en activitats complementàries, extraescolars, colònies, plans d’entorn i utilització de les tecnologies digitals i altres activitats específiques no ordinàries que requereixen la planificació i dedicació d’un curs acadèmic complet: 0,5 crèdits.

 

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

09/01/2019 13:30 (1)